Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
vocable
Lingüística i sociolingüística
Mot o lexema actualitzat en el discurs, dins la terminologia de l’estadística lexical.
Si el lexema és una unitat virtual del conjunt del lèxic d’una llengua a disposició dels parlants, el vocable és una unitat del vocabulari que enclou les unitats efectivament emprades en un acte de comunicació donada mot 1
mot
Lingüística i sociolingüística
En lingüística tradicional, element lingüístic significatiu compost d’un o més fonemes, capaç d’ésser transcrit entre dos blancs, que conserva la seva forma en tot o en part (en el cas de la flexió) dins la cadena parlada i que pot expressar un objecte (substantiu), una qualitat (adjectiu), un estat o una acció (verb), una relació (preposició, conjunció).
La lingüística moderna sol evitar la noció de mot, a causa de la seva manca de rigor Potser la conserva encara en les oposicions mot / terme , mot / vocable La majoria de lingüistes moderns han renunciat a definir el mot , a causa de les dificultats que presenta la seva precisió Malgrat això, gairebé tots solen concordar en el fet de considerar-lo una unitat lingüística mínima en un sentit o un altre unitat de significat, unitat de llengua, unitat de parla, unitat de sons Una majoria insisteix en la possibilitat que ofereix de poder ésser isolat de la cadena parlada, de fruir d’una autonomia…
Índex KWIC
Arxivística i biblioteconomia
Tipus d’índex permutat que s’organitza per mitjans mecànics tot fent la selecció de les paraules amb contingut, extretes dels títols dels articles de les revistes que hom maneja en preparar butlletins documentals.
En resulta un índex de paraules clau dins el context Es representa d’una forma molt pròpia encolumnant les paraules clau al centre de la pàgina i en estricte ordre alfabètic, però dins el text complet del títol de l’article al qual pertany Cada títol apareix tantes vegades com paraules clau té
vulgarisme
Lingüística i sociolingüística
Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar: sapigut per sabut, crusos per crus, havés per hagués, etc.
cultisme
Ús de mots cultes, manllevats a les llengües clàssiques.
índex KWOC
Arxivística i biblioteconomia
Tipus d’índex de paraules clau, ordenades alfabèticament, en el qual la paraula es troba fora del context, és a dir, separada del títol que la conté.
Amb tot, a continuació, hom dóna, sencer, el títol del qual forma part la paraula
falca
Mot que allarga la frase per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució.
accessibilitat
Electrònica i informàtica
Propietat referida a les interfícies d’usuari que en determina la facilitat d’accés independentment de les capacitats físiques, psíquiques o tècniques dels usuaris.
L’accessibilitat web es refereix a l’accés universal a la web, no solament per les capacitats dels usuaris que hi accedeixen sinó per les característiques de programari, maquinari, infraestructura de xarxa, cultura o idioma El consorci W3C World Word Web Consorctium impulsa la iniciativa d’accessibilitat web coneguda com WAI Web Accessibility Initiative per desenvolupar pautes d’accessibilitat WCAG, Web Content Accessibility Guidelines i eines de validació, duent a terme una tasca educativa i de conscienciació al voltant del disseny accessible dels entorns web
anglès
Difusió de l’anglès al món
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua literària o estàndard oficial al Regne Unit i als seus dominis, i als EUA.
L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…