Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
xantre
Música
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue…
xantre
Cristianisme
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Avui dia tenen aquesta tasca un o més beneficiats, especialistes en el cant i amb bona veu El primitu xantre solia ésser a la vegada el primicer i cabiscol, i tenien una tasca pedagògica entre els qui formaven l’escola catedralícia
xantre
Cristianisme
Canonge que posseeix el títol de xantre, sense ésser-ne, i que ocupa el quart lloc en dignitat capitular, després del degà, de l’arxipreste i de l’ardiaca.
Des del concordat del 1851 i de la reglamentació del 1854, és una dignitat sense ofici determinat, de provisió alterna
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del s XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l'organum, recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae…
cabiscol
Cristianisme
Dignitat eclesiàstica de les catedrals i les col·legiates.
Té l’origen en l’ofici de cap d’escola de catedrals i monestirs, que comprenia l’ensenyament de les humanitats i del cant Del segle X al XIII exercia les funcions de cantor primer, i rebia també els noms de precentor , primicer i xantre Del segle XII al XV, als Països Catalans i d’altres llocs, el cabiscol dirigí les institucions docents de les ciutats episcopals, fins que les autoritats municipals se'n feren càrrec segle XVI, i aleshores la seva funció restà limitada a l’ensenyament musical a les escoles eclesiàstiques i a la direcció del cant coral A Tortosa, al País Valencià…
canonge
Religió
Membre d’un capítol catedral
o d’una col·legiata.
Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest, precentor i mestrescola, i…
germaneta dels malalts desemparats
Cristianisme
Membre de la congregació fundada conjuntament a Barbastre i a València, el 1873, per Teresa de Jesús Jornet i Ibars i Saturnino López Novoa, xantre d’Osca.
Hom installà la casa mare, asil i noviciat a València, gràcies a la protecció del cardenal Mariano Barrio Fou aprovada per Pius IX 1876 i definitivament, per Lleó XIII 1887 i 1897 S'estengué ràpidament per tot l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud Es dedica preferentment a fundar i a regentar asils de vells desemparats