Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
criptografia
Matemàtiques
Aplicació de tècniques matemàtiques que permeten xifrar i desxifrar missatges, de manera que només pugui ésser interpretat pel receptor al qual van adreçats.
Hi ha diferents estratègies per a xifrar la informació, però gairebé totes consisteixen a modificar algun paràmetre de la comunicació segons una seqüència pseudoaleatòria coneguda per l’emissor i pel receptor La seqüència és pseudoaleatòria en aquest sentit el receptor que desconeix la clau amb què ha estat generada interpreta que és del tot aleatòria, mentre que aquell que sí que la coneix pot reproduir la seqüència amb una certa facilitat El xifratge de la informació s’estén a tot tipus de comunicació que requereixi un cert grau de seguretat i als sistemes de radiodifusió de…
circuit caòtic
Electrònica i informàtica
Circuit analògic que genera una forma d’ona aparent a un soroll, però reproduïble amb el mateix esquema de circuit.
S'utilitza per a xifrar certes comunicacions
capa de sòcol segur
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard que permet enviar i rebre informació per mitjà d’internet de manera segura.
Afegeix una capa addicional entre la capa TCP i la capa d’aplicació HTTP, FTP, etc, la qual cosa permet de xifrar la informació que viatja per la xarxa, alhora que impedeix l’accés no autoritzat a les dades transportades i en possibilita l’autenticació Fou desenvolupat per Netscape i n'existeix una implementació lliure anomenada OpenSSL
clau WEP
Electrònica i informàtica
Sistema de xifratge reconegut a l’estàndard IEEE 802 com a protocol per a les xarxes sense fil.
Es basa en l’algoritme de xifratge RC4, que utilitza claus de 64 o 128 bits i permet xifrar la informació que es transmet per l’aire mitjançant ones electromagnètiques i que podria ésser fàcilment interceptada per qualsevol usuari a través d’un receptor sense fil Intenta proporcionar una confidencialitat equivalent a la d’una xarxa convencional connectada per cable, si bé avui dia la protecció WEP pot ser fàcilment violada en uns quants minuts per mitjà d’un programari específic
clau criptogràfica
Electrònica i informàtica
Conjunt de símbols imprescindible per a poder xifrar i desxifrar un conjunt de dades.
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del s XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de doble…
baix continu
Música
Línia ininterrompuda del baix instrumental que s’estén durant tota l’obra, d’on en prové la denominació, sobre la qual un instrument polifònic estructura la seva realització, en les obres compostes, aproximadament, des del 1600 fins al 1770.
A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments augmentava quan…
arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…