Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
anell de col·lisió
Física
Accelerador de partícules en què hom fa col·lidir feixos de partícules de sentits contraris.
Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la…
antipartícula
Física
En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d’aquest parell respecte a l’altra.
Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula però amb una…
antimatèria
Física
Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.
Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que actuarà com una…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…