Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou en cinc ocasions campiona de Catalunya en individuals 1934, 1935, 1940, 1941, 1942 dotze en dobles amb M Cruz López 1934, amb la Sra King 1935, amb D Rifé 1940, amb M Blasco 1941, amb G Losse 1942, amb C Puig 1946, 1948, 1949, amb D Rifé 1947, amb A Guri 1950 i amb MJ Riba 1954, 1957, i quatre en dobles mixtos amb JM Blanc 1940, amb L Carles 1941, amb J Bartrolí 1947 i amb P Masip 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1942 i en dobles el guanyà en vuit ocasions amb MJ Chávarri 1934, 1942, 1944, 1945, amb L Álvarez 1941, amb A…

Inicià la seva carrera de dibuixant els anys setanta, en la revista Nueva Dimensión Els seus còmics foren publicats en algunes de les revistes de més difusió d’aquests anys Fotogramas, Bocaccio, Por Favor, Triunfo, Interviú Codirigí el setmanari Mata Ratos del 1972 al 1977, i aquest darrer any formà part de l’equip cofundador d' El Jueves , en el qual collaborà Fou molt popular la seva tira còmica amb el personatge Miguelito , publicada diàriament des del 1976 fins al desembre del 2009 en El País En dues ocasions, els seus acudits en aquest diari foren objecte de les protestes de l’American…

Collaborà a Bella Terra Ha publicat reculls poètics, com Llibre de versos 1922 i Pindàriques modernes 1926 el 1927 estrenà el poema dramàtic Fra Garí

Collaborà a “Bella Terra” Publicà reculls poètics com Llibre de versos 1922 i Pindàriques modernes 1926 el 1927 estrenà el poema dramàtic Fra Garí

Fill d’un pintor, estudià teatre, dansa, acrobàcia i música, alhora que feia d’aprenent en un taller de ceràmica Posteriorment, anà a París, on es formà com a clown  amb Maïs i Pastis i amb els mims Étienne Decroux i Marcel Marceau , de la companyia del qual formà part Compongué un personatge naïf hibridat de clown , mim i August de gran virtuosisme acrobàtic, musical i expressiu que assolí un elevat nivell poètic El 1959 actuà per primera vegada en un número de creació pròpia, amb el qual feu gires internacionals, i també amb Knie, el circ nacional suís del qual fou l’estrella El 1971, amb…

Filla d’Icari, germà de Tíndar, i de la nàiada Peribea La seva llegenda és coneguda, sobretot, a través de l' Odissea homèrica En absentar-se Ulisses a la guerra de Troia, Penèlope administra la casa i té cura del seu fill Telèmac Durant vint anys espera el retorn de l’espòs, fins que, acorralada pels pretendents, que s’han emparat del palau i dilapiden els béns i la fortuna d’Ulisses, promet que es casarà amb un d’ells quan acabi de teixir el sudari del vell rei Laertes, el seu sogre Mentre, de dia, teixeix el sudari, de nit desfà tot el que ha fet, i així l’obra resta…

Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…

Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’Anglaterra Elisabet I , acusada d’adulteri, fou condemnada…

Pertanyent al llinatge dels Lusignan i presumpta hereva de les corones de Xipre i Jerusalem, com a filla d’Hug III i germana gran d’Enric II, reis d’aquella illa i titulars d’aquest regne La seva mare fou Isabel d’Ibelin Contragué matrimoni per poders, el 1315, a Nicòsia, i la boda fou solemnitzada pel desembre d’aquell any, a la seu de Girona La relació entre marit i muller sovint malalta no fou mai satisfactòria, i no tingueren descendència

Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge