Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Leopold I de Bèlgica
Història
Rei de Bèlgica (1831-65).
Fill del duc Francesc de Saxònia-Coburg-Gotha El 1830 rebutjà la corona de Grècia, per desacord amb les potències, però acceptà 1831 la de Bèlgica, en obtenir llur suport El temor d’una annexió del país a França l’acostà a Prússia, en la qual s’emmirallà no assolí, però, d’imposar-se al parlament
Miguel Fernández Félix
Història
Polític mexicà.
Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos
Lluís Frederic d’Aragó
Història
Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d’Egina (1380-82).
Fill de Jaume Frederic d’Aragó Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1375, impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís 1379-80 Es casà amb Helena Cantacuzè
Bartomeu Fons i Jofre de Villegas
Història
Història del dret
Polític i advocat.
A partir del 1918 fou regidor, batlle de Palma 1920 i 1921-22 i diputat provincial 1923, 1924 pel partit maurista Mort Antoni Maura, acceptà la disciplina de Francesc Cambó, i el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca Del 1933 al 1936 fou diputat a les corts per aquest partit Com advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants
Unión Panamericana
Història
Organisme interamericà sorgit de la Unión Internacional de Repúblicas Americanas i fundat el 1910 a la quarta conferència panamericana de Buenos Aires.
Tenia la seu a Washington, i des del començament fou concebut com un instrument de l’imperialisme nord-americà Malgrat algunes resistències, la Unión reconegué el dret d’intervenció nord-americana al continent i acceptà la política proteccionista de Washington També s’ocupà dels intercanvis comercials i culturals El 1948, durant la conferència de Bogotà, fou incorporada a l' Organització dels Estats Americans
Antoni Verdaguer i Serra
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995
Jean Victor Moreau
Història
Militar
Militar francès.
El 1794 era general de divisió Participà en la conquesta d’Holanda i en les campanyes d’Alemanya i d’Itàlia, en les quals dirigí les retirades de Würzburg 1796 i de Cassano 1799 Les rivalitats amb Napoleó Bonaparte i les seves bones relacions amb Pichegru i els reialistes li valgueren la deportació Exiliat als EUA 1804, el 1813 acceptà de fer de conseller del tsar Alexandre
José Miaja Menant
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC42335_FOTOTECA10025.jpg)
Retrat de José Miaja Menant
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
General el 1932, en esclatar la guerra civil 1936 feu costat al règim republicà Fou nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid novembre del 1936, cap dels exèrcits del centre febrer del 1937 i de la zona centre-sud abril del 1938 Acceptà la presidència del Consejo Nacional de Defensa després del cop d’estat de Casado març del 1939 i s’exilià a Mèxic
Andrej Andrejevič Vlasov
Història
Militar
General rus.
De família camperola, participà en la guerra civil amb l’exèrcit roig Fou conseller militar de Chiang Kai-shek A la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Kíev Fet presoner pels alemanys, acceptà de collaborar-hi, i organitzà i dirigí un exèrcit d’alliberament Al final de la guerra els nord-americans el lliuraren als russos, que el condemnaren a morir penjat a la forca
James Ramsay Macdonald
![](/sites/default/files/media/FOTO/A000428.jpg)
James Ramsay Macdonald
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític britànic.
Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935