Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Frèdol I de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa (849/50-52), de Pallars i Ribagorça (vers 848-52) i de Roergue (vers 849-52).
Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú El succeí el…
Benet VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Teofilacte
, de la família dels comtes de Tuscolo, en esdevenir papa (1012-24).
Amb la collaboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia Celebrà el sínode de Pavia 1022 i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú 1017, a precs del comte Bernat Tallaferro Hagué d’excomunicar 1021 alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta Concedí butlles d’exempció a alguns monestirs…
Benet VII
Cristianisme
Papa (974-983).
Fou elegit per la facció dels comtes de Tuscolo i sostingut per l’emperador Otó II Amb assistència d’aquest, convocà dos sínodes per a la reforma de les esglésies romana i germànica, i confià la difusió dels decrets del sínode de Roma 981 al bisbe Miró Bonfill de Girona Entre el 974 i el 979 concedí privilegis a alguns monestirs catalans i a la canonja de Santa Maria de Besalú, fundada per Miró Bonfill, a canvi d’un cens a la Seu Apostòlica El 978, per mitjà de dues butlles, confirmava l’elecció de Frujà com a bisbe de Vic, d’obediència narbonesa, contra Guadall, nomenat bisbe…
Arbert de Castellvell
Història
Senyor de Castellvell ( Arbert III de Castellvell
) (1177-1205).
Era fill de Guillem V de Castellvell i de Balasqueta de Vilademuls Fruí d’un gran prestigi durant el regnat d’Alfons I i de Pere I de Catalunya-Aragó Combatiu, el rei en persona hagué d’intervenir vers 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d’Urgell Ponç de Cabrera, que ell tenia presoner Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades En morir, de retorn de Terra Santa, l’heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana Guillema, i en…
Jaume Marquès i Casanovas
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Canonge arxiver de la catedral de Girona.
Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona Dugué a terme una tasca important de catalogació —Museu Diocesà i arxiu de la catedral— i de publicació de temes gironins A part nombroses collaboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas amb JMCorominas, La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de…
Gran Premi Festes d’Olot
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Olot amb motiu de les Festes del Tura.
Fou creada el 1955 per a ciclistes independents i aficionats, sota l’organització del Club Ciclista Olot El recorregut era de 85 km, i passava per Sant Joan les Fonts i Besalú Les dues primeres edicions les guanyà Antoni Bonada També s’imposaren en més d’una edició Josep Fernández 1959, 1961, Manuel Blanco 1966, 1970, 1971 i Bernat Gimbernat 1977, 1979, 1981 Posteriorment destacaren guanyadors com Joan Llaneras 1990, Ramón Medina 1995, Josep Jufré 1998 i Carles Torrent 1999 L’any 2001 la cursa s’inclogué dins del calendari de les Grans Clàssiques i augmentà el recorregut a 112 km…
Josep d’Aguilar i Alòs
Història
Militar
Polític i militar.
Fou paer de Balaguer Durant la guerra de Successió serví la causa de l’arxiduc Carles Després de participar en la defensa de Barcelona 1705 i 1706, fou destinat al front de Lleida Més tard, fou nomenat veguer de Girona i de Besalú Un cop retirades les tropes imperials de Catalunya, i decidida la resistència catalana 1713, reingressà a l’exèrcit Formà part de l’expedició sortida de Barcelona per tal de fomentar els aixecaments al país, ja ocupat, i es distingí en la victòria de Caldes d’Estrac agost del 1713 Reintegrat a Barcelona, participà en la seva defensa fins a la caiguda de…
Antoni Puiggarí
Historiografia catalana
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí, fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…
Jofre de Foixà
Literatura catalana
Eclesiàstic i literat.
Vida i obra Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu Ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Jofre fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors…
,
Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Historiografia catalana
Entitat creada a Banyoles l’any 1943, per un grup de banyolins preocupats per la salvaguarda i l’estudi del patrimoni cultural de la comarca.
Amb el suport de l’alcalde i l’arxipreste aconseguiren fundar el Centre amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement del medi i conservar el llegat històric, donar acollida als grups d’estudiosos, publicar estudis, realitzar conferències i augmentar els contactes recíprocs amb entitats semblants, com per exemple els Amics de Besalú Les seves seccions són geologia, paleontologia, prehistòria, edat antiga, època medieval, etnologia cultural, filologia catalana i història L’àmbit d’estudi és la comarca i la seva zona d’influència, així com les àrees històricament lligades a Banyoles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina