Resultats de la cerca

De procedència social molt humil, fou autodidacte Membre de la Resistència francesa, el 1958 fou un dels fundadors del Parti Socialiste Autonome El 1969 passà al Parti Socialiste i del 1975 al 1981 estigué al càrrec de les relacions exteriors del partit El 1982 entrà en el govern com a ministre d’afers socials El 1983 ocupà l’alcaldia de Nevers i fou ministre d’economia en dos períodes del 1984 al 1986 i del 1988 al 1992 A l’abril del 1992 fou nomenat primer ministre en substitució d’Edith Cresson, càrrec que abandonà un any després en mans del gaullista Édouard Balladur arran de…

Fou la gran dels sis fills d’un moliner A l’edat de catorze anys rebé a la cova de Masabiéla 1858 divuit aparicions de la Mare de Déu, que se li manifestà com la Immaculada Concepció Aquestes aparicions donaren origen al santuari de Lorda , centre de pelegrinatges Entrà a les germanes de la caritat de Nevers 1866 Fou canonitzada el 1933 La seva festa se celebra el 16 d’abril

Adscrit al Club des Cordeliers, el 1792 esdevingué procurador síndic de la comuna de París Lluità aferrissadament contra els girondins i contra els catòlics organitzà la primera cerimònia de culte a la deessa Raó a Notre-Dame i féu tancar les esglésies de París Fou detingut a la caiguda dels hebertistes, jutjat i executat

Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França

Escriptor i diplomàtic francès Entre les seves nombroses missions a l’estranger destaquen l’ambaixada a Madrid, els anys crítics del 1792 i el 1793, i les negociacions amb Espanya que desembocaren en el tractat de Basilea 1795 La seva obra més coneguda és el Nouveau Voyage en Espagne 1788, anomenat en edicions posteriors modificades Tableau de l’Espagne moderne , que ha restat una de les fonts més vàlides per al coneixement de la península Ibèrica de la fi del s XVIII

Deixeble de Claude Bernard, ideà un procediment per a comptar els eritròcits de la sang

Perceptor d’un impost de la vila de Gant sobre els teixidors, fou elegit cap del govern municipal el 1338 La crisi de la indústria tèxtil flamenca determinà la rebellió contra el comte de Flandes Lluís de Nevers Un exèrcit francès avançà contra Gant en ajuda d’aquest, però Artevelde s’emparà de Bruges i dominà la situació Celebrà tractats de neutralitat i lliure comerç amb França i Anglaterra 1338 Davant les maniobres de Lluís de Nevers prengué el partit d’Eduard III d’Anglaterra, que fou proclamat rei de França a Gant 1340 Formà confederació entre Flandes, Brabant…

Hom n'ha celebrat a Passau 1961, Nevers 1964, Namur 1967, Graz 1970, Autun 1973, Leicester 1976, Lucerna 1979 i Namur 1982 en tots ells, la presència catalana hi ha estat nombrosa Des del novembre del 1981, amb aquest nom és designada la mateixa Europäische Föderation Jünger Chöre

Estudià a l’École Polytechnique de París Professor de física a Nevers i Bordeus, el 1895 passà a la Universitat de Marsella i el 1921 a la de París Fou nomenat director de l’Institut d’Optique 1927 i membre de la Royal Society 1931 Inventà, amb Perot, un interferòmetre per a l’estudi dels espectres de ratlles Féu la primera comprovació del principi Doppler-Fizeau, i el 1913 descobrí l’ozó a l’alta atmosfera Escriví, entre altres obres, Leçons élémentaires d’acoustique et d’optique 1898, Les applications des interférences lumineuses 1923 i Physique et astrophysique 1935

Estudià a París i professà a Nevers, Poitiers i, des del 1864, a París De tendència positivista i alhora determinista, la seva posició filosòfica comporta una explicació de la història a partir de lleis equivalents a les de les ciències de la natura les seves investigacions se centraren en l’àmbit cultural i en la seva morfologia Entre les seves obres més específicament filosòfiques destaquen Le positivisme anglais 1864, Philosophie de l’art 1865-69 i De l’intelligence 1870 És autor també de diverses obres d’història com Les origines de la France contemporaine , 1876-93 i d’…