Resultats de la cerca

Rector de Vallferosa Solsonès en 1779-82, de Castellvell de Solsona i de Castellnou de Seana Escriví unes Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia Barcelona 1959 aprofitant en part els materials recollits per Miquel Llisterri, i han restat inèdites una biografia del bisbe Lassala, en castellà, i Dogmes i veritats de la nostra santa religió catòlica 1805, comentari al Catecismo del mateix Lassala, del qual traduí també una versió abreujada Hom li ha atribuït una història de Catalunya, perduda

Estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès El 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri en cinc poblacions de la zona de Daroca Saragossa i a Alcanyís Terol El 1995 ingressà com a novici al  monestir de Poblet , d’on fou nomenat abat el 20 d’abril de 1998, succeint Maur Esteva  Ocupà la dignitat fins al 3 de desembre de 2015, quan fou succeït per Octavi Vilà L’any 2000 publicà Lecturas Marianas i Palabras Marianas de los Santos Padres para mi vida de hoy

Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a Lleida, dels de…

Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil, i jugà al Barcelona Atlètic, el Sant Andreu, el Badalona i l’Europa Com a entrenador començà al futbol de base del Reial Club Deportiu Espanyol, dirigí l’Espanyol B i es feu càrrec del primer equip després de la cinquena jornada de la temporada 2002-03, en substitució de Juande Ramos En la catorzena jornada fou rellevat per Xabier Clemente També ha dirigit l’Hospitalet 1996-97, 2004-06, club amb què ostenta el rècord de partits a la banqueta 261, el Sabadell 2006-09 i la Gramenet 2010-11

Jugà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1967-68 jugà en el primer equip Tot seguit fitxà pel Sant Andreu 1968-71, el Sabadell i l’Sporting de Gijón 1971-72, i de nou pel Sant Andreu 1972-78 Actuava de defensa i, amb 332 partits, és el jugador que més vegades ha jugat amb l’equip andreuenc Fou cinc vegades internacional amateur Com a tècnic ha dirigit el Sant Andreu, l’Europa i el Mollerussa, entre d’altres

Lateral dret que jugà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Durant dues temporades 1957-59 actuà amb el Club Deportiu Comtal, filial barcelonista, i disputà un partit amb el primer equip blaugrana Posteriorment, milità cinc temporades amb el Racing de Santander 1959-64

Migcampista que jugà a la UE Horta 1950-51, el CE Manresa 1951-52, la UE Sant Andreu 1952-53, l’Espanyol 1953-58, el Real Oviedo 1958-61 i acabà la seva trajectòria al CE Manresa Jugà 102 partits a primera divisió i anà convocat per la selecció espanyola en una ocasió

S’inicià als equips del Tàrrega, Espanya Industrial i Reus Deportiu, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà en la primera divisió el 1945 Jugà al club blanc-i-blau com a davanter durant set temporades 1945-51, amb un total de 63 partits de Lliga disputats Després passà al Centre d’Esports Sabadell, on participà durant sis temporades 1951-57 en 170 partits a segona divisió, però endarrerí la seva posició al mig del camp

El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…