Resultats de la cerca

Fou fundat a primers d’any per militants del Front d’Alliberament de Catalunya Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Digon i Carles Garcia Solé, amb el propòsit de constituir un partit amb el PSAN-provisional i el Col-lectiu Comunista Català Demanà l’abstenció en les eleccions legislatives i es dissolgué el mateix any

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

Representant de l’escola clàssica, les seves aportacions des de la càtedra d’Oxford creada el 1825 constituïren les bases d’inflexió cap al marginalisme Rebutjà la concepció ricardiana del valor-treball exposant la teoria de l’abstenció, com a justificació dels beneficis perquè la disponibilitat de béns de capital pressuposa el sacrifici de no haver consumit totes les disponibilitats en un moment determinat Publicà Three Lectures on the Value of Money 1829 i Outline of the Science of Political Economy 1836

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí

Després de propugnar l’abstenció en el referèndum constitucional, en les eleccions legislatives de 1979 s’integrà a la coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional BEAN amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i independents En les eleccions municipals d’aquell any formà part de la coalició Bloc d’Esquerra Catalana, que presentà candidatures en 17 ajuntaments Dirigents Humbert Roma, Josep M Aluja, Joan Anton Sànchez Carreté i Josep Lluís Carod-Rovira Publicà Quadern de Discussió Desaparegué el 1979-1980 i els seus efectius es repartiren entre el BEAN i Nacionalistes…

Els seus adeptes han d’adquirit la “consciència de Krixna”, la veritat suprema, per la mediació d’un guru, al qual s’han de sotmetre totalment Practiquen l’abstenció de molts aliments, es dediquen a l’estudi dels llibres sagrats de la literatura vèdica, etc Vestits a la manera oriental, amb llargues túniques i els homes amb el cap rapat —fora d’un petit manyoc dc cabells—, van pels carrers dansant rítmicament i cantant incessantment el Hare Krixna, Hare Rama Ha tingut una certa difusió també a Europa

Els sis llibres πρὸς μαθηματικούς 'Contra els matemàtics' combaten els gramàtics, retòrics, geòmetres, aritmètics, astròlegs i músics, i en els cinc llibres πρὸς δογματικούς 'Contra els dogmàtics' atacà els filòsofs que acceptaven algunes doctrines com a justes, en contra de la doctrina escèptica de l’abstenció de judici Els tres llibres Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις 'Esbòs de l'escepticisme' constitueixen un compendi de la filosofia de Pirró Les altres tres obres presenten una crítica a diversos sistemes filosòfics Tot i la manca d’originalitat, Sext Empíric és una valuosa font d’…

El seu naixement fou precedit per dues coalicions una coalició del mateix nom BEAN en les eleccions legislatives de 1979 en la qual també participà el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i el Bloc d’Esquerra Catalana formada pel BCT i independents en les eleccions municipals del mateix any L’endemà de les eleccions la coalició es dissolgué i el BEAN esdevingué un partit Després de propugnar l’abstenció davant l’Estatut de 1979 pel fet de considerar-lo insuficient, intentà concórrer a les eleccions autonòmiques de 1980 amb Nacionalistes d’Esquerra, però finalment ho féu en…

Es constituí al palau del Parlament, a Barcelona, el 25 de juny de 1977 i demanà el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas Tot i que el plenari de l’Assemblea es reuní encara diverses vegades —a l’agost, a Lleida—, foren més aviat una comissió permanent de 14 membres, presidida per J Reventós, i una de negociadora de 6 parlamentaris les que participaren en el procés d’organització de la preautonomia catalana A mitjan 1978 l’Assemblea designà la Comissió dels Vint, redactora de l’avantprojecte d’Estatut de Sau i, revisat aquell, l’aprovà al desembre següent, per…

Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se Tingué relacions…