Resultats de la cerca

Centurió, enderrocà i féu matar l’emperador Maurici i fou aclamat emperador 602 Cruel i sanguinari, dugué una política interna molt dura, i hagué de fer cara als perses que envaïen l’Imperi Fou enderrocat per Heracli, fill de l’exarca d’Àfrica

Militar, fou aclamat emperador per les tropes d’Illíria a la mort de Julià l’Apòstata Posà fi a la guerra amb els perses signant un tractat de pau amb Sapor II pel qual perdia les terres de Mesopotàmia, amb Nísibis al centre Abolí les disposicions filopaganes de Julià

Després de l’assassinat d’Alexandre Sever 235, fou aclamat emperador pels soldats Lluità contra els alamans, els dacis i els sàrmates 236-37 El senat, aprofitant la revolta dels Gordians a l’Àfrica, el declarà enemic públic i li contraposà Balbí i Pupiè Fou traït i assassinat pels seus soldats

Fill d’una família humil, tingué el comandament de les tropes de Britània, i fou aclamat august pels soldats 383 Combaté, amb èxit, a la Gàllia, i, mort Gracià, fou reconegut per Teodosi Defensor de l’ortodòxia cristiana féu donar mort a Priscillià i els seus seguidors, atacà Valentinià II Teodosi intervingué en la lluita i el derrotà Morí a les mans dels seus soldats

Cap de les forces de Tràcia, en ocasió d’haver-se produït a Constantinoble una revolta per la qüestió del trisagi 521, avançà amb l’exèrcit, tres vegades consecutives, fins a les muralles de la ciutat per tal d’enfrontar-se amb l’emperador Anastasi I, defensor del monofisisme Bé que, en realitat, la seva revolta no era promoguda fonamentalment per raons de tipus religiós, fou aclamat com a campió de l’ortodòxia en contra del sobirà heretge

Fou un dels caps de quadrilla més destacats de mitjan s XVII Acusat d’haver comès personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols Tornà, però, a València abans del termini imposat, com a capità, i fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats Carles Ros 1703-73 escriví, amb el pseudònim Gabriel Suárez, la comèdia El Vandido mas honrado y que tuvo mejor fin, Vicente Matheo Benet València 1769

L’any 1541, per tal de venjar la mort del seu pare, i amb motiu d’una estada de Francisco Pizarro a Lima, preparà un complot contra el conqueridor del Perú, que fou assassinat Aclamat com a governador, exercí el càrrec gairebé dos anys 1541-42 l’arribada, però, del visitador Vaca de Castro, que es nomenà ell mateix governador i es coalitzà amb els pizarristes, determinà la derrota dels “xilens” a la batalla de Chupas Diego de Almagro fou condemnat a mort i executat

Estudià a Madrid i a Barcelona 1840 Fou desterrat a França per la seva participació en una de les fallides conspiracions de Prim El 1844 tornà a Cuba L’11 d’octubre de 1868 inicià l’alçament amb el seu Manifiesto de la Junta Revolucionaria de Cuba més conegut per Grito de Yara Aclamat president per l’assemblea constitucional el 1869, fou destituït a l’octubre del 1873 per raó de les dissensions aparegudes entre els insurgents Es retirà a les seves possessions de Sierra Maestra, però, delatat a les autoritats colonials, se suïcidà per tal de no ésser arrestat

Rebé les primeres classes de música del seu pare, violoncellista del teatre de Nimes Durant els primers anys de la seva carrera subsistí impartint classes de violoncel i de cant i actuant com a violoncellista en diverses orquestres Un afortunat debut a Avinyó, on actuà en substitució d’un cantant que havia emmalaltit just abans d’una representació, feu que la seva carrera experimentés un gir radical A París fou aclamat en les seves intervencions a la Comédie-Italienne En aquella època la seva veu havia esdevingut la d’un baríton i començà a ser imprescindible en obres d’autors…

Fill d’Alfons III d’Astúries, en morir aquest 910 rebé el regne de Galícia, i els seus germans Garcia i Fruela, els de Lleó i Astúries, respectivament Aclamat rei de Lleó a la mort de Garcia I 914, imposà també la seva autoritat sobre Fruela Organitzà una expedició per terres de Mèrida 914 o 915, derrotà un exèrcit cordovès a San Esteban de Gormaz 917 i, juntament amb Sanç I de Pamplona, ocupà posicions riojanes dels Banū Qasī com Arnedo i Calahorra L’emir envià, però, expedicions punitives que finiren amb les derrotes de Mitonia 918 i Valdejunquera 920 Malgrat això, navarresos i…