Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Ramon I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (1035-68), fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla.
Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i…
L’Hora
Setmanari
Setmanari d’informació general, fundat a Barcelona l’any 1979 i publicat fins el 1981.
Dirigit per Pere Oriol Costa i Badia, que havia estat director del diari “Tele-exprés”, intentà obrir-se a un públic divers Fortament marcat pel seu origen socialista, no trobà les ajudes publicitàries i de públic que necessitava per a fer front a les despeses d’edició
Jaume Castellar
Corsari.
Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient, fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, net de l’almirall Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més
Grup Mundo
Conjunt d’empreses periodístiques fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró a Barcelona.
Tenint com a base el setmanari Mundo i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris Mundo Diario , Tele-exprés , Catalunya Exprés i l’esportiu 4-2-4 Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris 1980-81 i a la fallida del grup
Amalia Domingo Soler
Literatura catalana
Poetessa i escriptora.
Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué difícilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l’ajudés en la propagació de les seves idees espiritistes Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual ‘La Luz del Porvenir’, ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errores del catolicismo romano 1880 i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic Memorias del padre Germán i Te perdono , en vuit volums, que han estat…
Johann Walter
Música
Compositor i poeta alemany.
Estudià a la Universitat de Leipzig entre el 1521 i 1525 Durant aquests anys estigué al servei de la capella de l’elector de Saxònia com a cantant baix Publicà la que fou la primera collecció protestant de composicions corals, Geystliches gesangk Buchleyn Witenberg, 1524 El 1525 fou cridat per M Luter perquè l’ajudés en la composició de la Deutsche Messe Un cop mort el seu patró, l’elector Frederic, el mateix any 1525 Walter es convertí en kantor de la Lateinschule de Torgau Es mantingué en aquest lloc fins el 1548, moment en què el nou elector de Saxònia el cridà per organitzar la capella…
Institut de Cultura Joan Gil-Albert
Historiografia catalana
Institució autònoma dins del marc de la Diputació Provincial d’Alacant creada al començament dels anys vuitanta, prenent el nom d’aquest poeta, novel·lista i assagista alcoià, i emmarcada en el Patronat Josep Maria Quadrado (CSIC).
És la continuació de l’Instituto de Estudios Alicantinos IDEA o IEA, creat el 1951 L’Institut de Cultura organitza exposicions de caràcter divulgatiu amb l’objectiu de donar a conèixer a la societat determinades persones o temes relacionats amb la cultura de la província d’Alacant Publica llibres de diversos autors classificats en diferents colleccions antologia del pensament hispanoamericà, catàlegs d’art i d’exposicions, ciència, divulgació, documental, assaig i investigació, història de la premsa alacantina, etc, donant prioritat als relacionats amb interessos o temes de la província, i…
Jaume de Cardona i de Gandia
Cristianisme
Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66); cardenal; fill de Joan Ramon Folc (I) de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves despulles, amb les…
Fons de Reestructuració Ordenada Bancària
Economia
Fons creat al juny del 2009 per un decret llei
del govern espanyol amb l’objectiu d’estimular fusions d’entitats financeres, especialment caixes d’estalvis.
Consisteix essencialment en la concessió d’un préstec a entitats bancàries independents per a afrontar els costos de la fusió, prèvia presentació i aprovació pel Fons d’un pla de fusió de les entitats Amb una dotació inicial de 9000 milions d’euros ampliables, quantitat a càrrec bàsicament dels pressupostos generals de l’Estat i dels fons de garantia de dipòsits de les entitats financeres, és regulat i administrat per una comissió rectora, els membres de la qual són designats, per a un període de quatre anys renovables, pel Ministeri d’Economia a proposta dels tres fons de garantia de…
Pierre
Cristianisme
Sacerdot francès.
De nom Henri Grouès, era el cinquè de vuit fills Abans de rebre l’ordenació sacerdotal, l’any 1938, ingressà en l’orde dels caputxins, però més tard abandonà la vida religiosa per motius de salut El 1942, essent vicari de la catedral de Grenoble, acollí jueus que buscaven refugi Del 1945 al 1951 fou diputat al parlament francès Abandonà aquesta activitat per tirar endavant un projecte que ajudés els pobres a trobar un mitjà de vida que els evités la caritat i la vida al carrer Així nasqué a França, l’any 1949, la comunitat de drapaires d’Emmaús, dedicada a la recollida domiciliària de roba Al…