Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Juli I
Cristianisme
Papa (337-352).
Defensà Atanasi d’Alexandria, la doctrina del qual féu aprovar en un sínode de Roma En el concili de Sàrdica intentà, debades, d’unir l’Occident contra l’arianisme La seva festa se celebra el 12 d’abril
Kálmán Darányi
Història
Política
Polític hongarès.
Ministre d’agricultura d’Hongria 1935, assolí la presidència del govern 1936-38 Sostingut pels socialdemòcrates i pels petits propietaris, però pressionat pel govern alemany, féu aprovar algunes lleis que augmentaven les facultats del regent, limitaven el dret de vot i prohibien nombroses activitats als jueus També rearmà Hongria
Humberto de Allencar Castelo Branco
Història
Militar
Militar i polític brasiler.
Arribà al grau de mariscal i fou cap de l’estat major President de la República 1964 després del cop militar que enderrocà João Goulart, dugué a terme una forta repressió contra l’oposició i féu aprovar una nova constitució El 1967 fou substituït per Costa e Silva Morí en un accident d’aviació
Òscar I de Suècia i Noruega
© The Royal Court Photo Archive / Kjartan Hauglid
Història
Rei de Suècia i de Noruega (1844-59).
Fill i successor de Carles XIV, el seu nom de fonts era Joseph-François Bernadotte Feu aprovar algunes reformes llibertat de premsa, política fiscal, reforma del codi penal, malgrat l’oposició de la noblesa Es tornà boig 1857 i durant dos anys el seu fill el futur Carles XV es feu càrrec de la regència
Parliament Acts
Història del dret
Nom donat a dues lleis britàniques que defineixen els poders de la Cambra dels Lords.
La primera 1911 traçà l’estructura del sistema parlamentari britànic actual en abolir el seu poder de vet absolut davant les lleis aprovades per la Cambra dels Comuns La segona 1949 reduí els terminis dels quals disposa per a aprovar-les menys d’un mes per a les lleis pressupostàries i menys d’un any per a les altres
William McKinley
© Universidad de Alcalá
Història
Política
Polític nord-americà.
Representant republicà al Congrés 1877-91, féu aprovar un aranzel proteccionista 1890 Governador d’Ohio 1892-96, fent-li costat el financer Marcus A Hauna fou elegit president dels EUA 1897-1901 Inicià una política imperialista annexió de les Hawaii i, després de la guerra Hispano-nord-americana 1898, de Puerto Rico, les Filipines, Guam i Cuba Fou assassinat per l’anarquista Leon Czolgosz
Maximilià I
© Fototeca.cat
Història
Arxiduc d’Àustria, rei de romans (1486-93) i emperador romanogermànic (1493-1519).
El matrimoni amb Maria de Borgonya 1477 augmentà les seves possessions amb el Franc Comtat, Brabant, Hainaut, Luxemburg, Holanda, Zelanda, l’Artois, Flandes i el Charolais Ja emperador, procurà de reforçar la seva autoritat, i, així, a la dieta de Worms 1495 feu aprovar la creació d’una cambra de justícia imperial, amb seu permanent a Frankfurt també feu aprovar la creació d’un impost gemeine Pfennig , ‘diner comú’ per tal de sufragar les necessitats imperials Més tard, intentà la creació d’una administració comuna als seus estats patrimonials i a l’Imperi la…
Jan Frans van Bette
Història
Marquès de Lede i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Lluità a la Guerra de Successió a favor de Felip V En ésser ocupada Tarragona 1713, en fou nomenat governador militar El 1714 passà a Barcelona, amb el mateix càrrec Formà part de la reunió d’autoritats que decidí d’aprovar la proposta de JP Verboom de construir la Ciutadella de Barcelona Fou el primer capità general borbònic de Mallorca 1715-17 i de Sardenya 1717-18 El 1724 fou conseller de l’efímer Lluís I d’Espanya
Declaració de Barcelona
Text final de la conferència ministerial euromediterrània de Barcelona, celebrada al novembre del 1995, que tenia per objectiu convertir la Mediterrània en un espai comú de pau, estabilitat i prosperitat.
Signada per quinze països, estableix les bases per a la construcció d’un marc multilateral de diàleg i cooperació, una xarxa de relacions pacífiques a través de la intensificació del diàleg polític i la seguretat, i la instauració d’una associació econòmica i financera que inclou una dimensió social, cultural i humana En ocasió del desè aniversari de la signatura se celebrà a Barcelona una nova conferència novembre del 2005 durant la qual es va aprovar el programa de treball per als propers cinc anys
Alfred von Tirpitz
Història
Almirall i polític alemany.
Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina