Resultats de la cerca

S'installà a Esmirna, ciutat que, gràcies a la seva intervenció, Marc Aureli féu reconstruir quan fou assolada per un terratrèmol Hom conserva cinquanta-cinc discursos seus, elogis de diversa mena com és ara A Roma

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

Estudià el clarinet amb Fèlix Sans i actuà com a clarinetista i director a diferents bandes militars Músic major de l’exèrcit, el 1903 actuà arreu de l’Estat espanyol A partir del 1905 escriví cinquanta-cinc sardanes, d’una notable qualitat, entre les quals es destaquen Antònia 1906, La font d’en Pericot 1906, Cants i planys 1918 i La vaca cega 1920 Ha escrit obres religioses i ha harmonitzat diversos ballets populars

Era fill de Sebastián Durón, sagristà de l’església de Brihuega, i germanastre del compositor del mateix nom, amb el qual ha estat confós sovint Inicià els seus estudis musicals amb Alonso Xuares a Conca, i el 1676 es traslladà a Las Palmas de Gran Canària, on li fou confiat el càrrec de mestre de capella de la catedral, que exercí durant cinquanta-cinc anys, fins a la seva mort El seu llegat compositiu consta de 460 obres, la major part de les quals pertanyen a la música de romanç Pel que fa al seu estil, respon al llenguatge habitual del Barroc hispànic del segle XVII, en certa manera més…

El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637 El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui Fou general de la Congregació de Valladolid 1645-49, bisbe d’Urgell 1660-64 i arquebisbe de Tarragona 1664-79 Convocà tres concilis provincials 1664, 1670, 1678, treballà per la impressió…

Estudià comerç i s’adherí al PCE L’any 1936 fou cofundador de les Joventuts Socialistes Unificades, que fusionaven les organitzacions juvenils del PSOE i del PCE, i combaté en la Guerra Civil Espanyola , durant la qual l’any 1938 fou nomenat comissari polític d’un batalló Detingut breument arran de l’intent de cop del coronel Casado març del 1939, ja en acabar la guerra fou condemnat a mort, pena commutada per la de dotze anys de presó, dels quals en complí deu Després de passar a França clandestinament 1949 retornà a l’Estat espanyol 1953 i s’incorporà a la direcció del PSUC Detingut…

El primer membre destacable fou Pál Esterházy 1635-1713, poeta i compositor El 1674 creà el cor i l’orquestra de l’església del palau d’Eisenstadt Àustria, iniciant així el que posteriorment fou la vida musical de la residència dels Esterházy, centre modèlic de mecenatge musical Era un bon virginalista i pel que fa a les seves composicions només en resta una collecció de cinquanta-cinc cantates sacres per a solista, duet i cor, datades el 1711, en les quals posa música a textos llatins i també als seus poemes i les seves paràfrasis Un descendent seu, Pál Antal 1711-1762, fou qui contractà els…

Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta…

Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus…