Resultats de la cerca

Filla de la també actriu Tippi Hedren, el 1975 interpretà el seu primer paper a The Drowning Pool , de S Rosenberg Desprès es donà a conèixer a One On One 1977, de L Johnson, Underground Aces 1980, de R Butlet, Roar 1981, de N Marshall, o Body Double 1984, de B De Palma Però la popularitat li arribà amb Something Wild 1986, de J Demme, Working Girl 1988, de M Nichols, The Bonfire of the Vanities 1990, de B De Palma, A Stranger Among Us 1992, de S Lumet, Nobody's Fool 1994, de R Benton, i Two Much 1996, de F Trueba Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Lolita 1997, d’A Lyne, Celebrity…

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s

S'afilià a la lliga gaèlica, a la Fraternitat Republicana Irlandesa, i collaborà al setmanari nacionalista “The united Irishman”, del qual esdevingué director 1901 El 1902 fundà el moviment Sinn Fein ‘Nosaltres mateixos’, que lluità per la independència fent cara a la Gran Bretanya Moderat, no participà en la revolta del 1916, però fou empresonat 1916-17 i 1918 Elegit vicepresident de la República d’Irlanda 1918, n'esdevingué president quan De Valera dimití per desacord amb el tractat de Londres 1921

Fou el creador d’un llenguatge cinematogràfic on el muntatge adquirí la seva dimensió autèntica Establí els fonaments de la temàtica cinematogràfica nord-americana ingenuïtat, moralisme i esquematisme Realitzà The Birth of a Nation 1914, Intolerance 1916, Hearts of the World 1917, Broken Blossoms 1919, Orphans of the Storm 1922 i The Battle of the Sexes 1928, entre d’altres Fundà el 1919, juntament amb Charles Chaplin , Mary Pickford i Douglas Fairbanks  la productora United Artists

Vida Fill de cantants de sarsuela, debutà a vuit anys al teatre Principal Palace de Barcelona Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños en La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América 1916-17, Émile Bourgeois El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith Després d’un viatge a Nova York i Hollywood 1923, participà en la fotografia d’ Ellas y ellos Baltasar Abadal i en Amor de campesino Josep Pitarch, Lluís Forasté i Martín Aguyé, i feu el muntatge d’ El martirio de vivir 1924, Enrico Santos A…

Evolució La societat es proposà de millorar el nivell artístic i els aspectes comercials, finançant i distribuint els seus propis films independentment de les grans companyies productores Entre els seus èxits cal recordar Stagecoach 1939, The African Queen 1952, The Apartment 1960, Judgment at Nuremberg 1961, West Side Story 1961, etc En l’àmbit mundial, l’UA fou comprada per Transamerica el 1969, i absorbida per la MGM el 1981, el mateix any que nasqué Orion Pictures International, grup escindit de l’UA L’United Artists a l’Estat espanyol L’UA s’establí a l’Estat espanyol el 1924, amb seu a…

Germà d' Ethel Barrymore i de John Barrymore S'inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

El 1903 esdevingué l' American Biograph Company, una de les firmes més importants del primitiu cinema americà Finançada pel senador McKinley, produí films de propaganda política i hi debutà David Griffith el 1908 Es dissolgué el 1915

Capellà anglicà, el 1784 s’uní als metodistes i inicià una tasca evangelitzadora i educadora a Galles Convertí l’escola dominical en una organització impulsora del gallès, democràtica, i reanimà les escoles circulants de Griffith Jones Amb la seva premsa imprimí 320 000 llibres escolars en gallès

S'inicià com a actor en films de David W Griffith, de qui fou ajudant a Intolerance 1915-16 Creador del cinema insòlit i terrorífic nord-americà, es consagrà amb els films protagonitzats per Lon Chaney The Unholy Tree 1925, The Road to Mandalay 1926, etc Bela Lugosi Dracula 1931, The Mark of the Vampire , 1935, i, sobretot, amb Freaks 1932