Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
casa de Borgonya
Història
Casa ducal que fou regida per tres dinasties successives.
La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya continuaren intitulant-se…
Gramàtica catalana
Gramàtica de la llengua catalana obra de Pompeu Fabra .
Elaborada per encàrrec de l’Institut d’ Institut d’Estudis Catalans , que tingué cura de la publicació de l’obra 1918, recollia la normativa acceptada per la institució i, com a tal, hom en reconegué l’autoritat fins el 2016, que l’IEC publicà una nova Gramàtica de la llengua catalana Fou precedida per diversos assaigs preliminars del mateix autor Ensayo de gramática del catalán moderno 1891, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 i Gramática de la lengua catalana 1912, considerada la primera regida per criteris científics i important pel caràcter descriptiu i les nombroses…
Jean Bourciez
Lingüística i sociolingüística
Romanista francès, fill d’Édouard Bourciez.
Estudià el perfet gascó Collaborà a “Revue des Langues Romanes”, i revisà en successives edicions l’obra del seu pare Éléments de linguistique romane
Joseph Vaissette
Historiografia
Historiador llenguadocià.
Juntament amb Claude de Vic, és autor d’una Histoire générale de Languedoc 1730-45, en 5 volums En successives edicions, augmentades per l’aportació d’altres historiadors, l’obra ha arribat a 16 volums 1872-1904
Juan Valverde de Amusco
Metge castellà.
Estudià a Pàdua, on fou deixeble de Colombo Escriví, ampliant i rectificant en alguns punts l’obra de Vesalius, Historia de la composición del cuerpo humano Salamanca 1556, obra que, en successives versions italianes i llatines, estengué la seva fama arreu d’Europa
Partido Comunista de España
Política
Partit polític originat de dues escissions successives del PSOE el 1920 i el 1921.
La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…
Filippo Buonarroti
Història
Polític italià, naturalitzat francès.
Intervingué molt activament en les etapes successives de la Revolució Francesa, en el Club dels Jacobins i com a representant de la Convenció Al costat de Babeuf , fou el teòric de la conspiració dels Iguals i n'esdevingué el cronista Histoire de la Conspiration de l’Égalité , 1828
Charles Émile Picard
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Professor a París, estudià les funcions analítiques uniformes i les equacions diferencials lineals amb coeficients periòdics Ideà un mètode d’aproximacions successives per a resoldre equacions diferencials Estudià analíticament les funcions algèbriques i llurs integrals Publicà, entre altres obres, Traité d’analyse 1891-95, en tres volums, i Equations fonctionnelles 1929
Mathurin Régnier
Literatura francesa
Poeta francès.
Nebot del poeta Philippe Desportes , visqué des del 1605 a París, on portà una vida bohèmia, tot i que rebé una canongia a Chartres 1609 Creador de la sàtira realista, en la línia d’Horaci i Juvenal, publicà les seves Satyres 1608, que anà corregint i augmentant en successives reimpressions
William Chambers
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor escocès.
Amb el seu germà Robert Chambers Peebles 1802 — Saint Andrews, Fifeshire 1871 crearen l’editorial W & R Chambers, que publicà la Chamber's Encyclopaedia 1859-68, la qual ha tingut successives reedicions fins avui William escriví France its History and Revolutions 1871 Robert és autor de Vestiges of the Natural History of Creation 1844
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina