Resultats de la cerca

El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings

Situada a l’extremitat del Hondsrug, en el punt de transició del terreny arenós de Drenthe a l’argilós de la província de Groningen Centre comercial de la província i, en part, de les províncies veïnes, és unida amb altres poblacions provincials per una xarxa de canals i rius el Reitdiep, el Damsterdiep, l’Eems Kanaal, que fa la ciutat accessible a vaixells de gran calat per la via del Delfzijl, el Winschoterdiep, el Noord-Willemskanaal i el Hoendiep, que la uneix al sistema de vies navegables dels Països Baixos La part vella de la ciutat és voltada per una fossa al centre hi ha el barri…

Situada a la confluència del Gouwe i l’Ijsel, és coneguda sobretot pel formatge que duu el seu nom

Situada 50 km a l’W de Groningen, és voltada i solcada de petits canals, i és també cruïlla dels grans canals de Harinxma —que uneix Harlingen, a l’W, amb Groningen— i Dokkumer Ee i Magriel —que uneixen el Lauwerzee, al NE, amb l’IJsselmeer, al SW— És centre comercial i mercat ramader Nucli industrial indústria tèxtil confecció, seda artificial, paper, indústries químiques i mecàniques, metallúrgiques i matèries plàstiques Centre cultural i nus de comunicacions Els monuments més importants són l’església dels Jacobins s XV-XVI i la Casa de la Ciutat s XVIII

Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939

La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert

Centre comercial i industrial

Situada a poca distància de la mar, en una plana travessada per petits canals, és famosa per la seva universitat fundada el 1575, amb una gran biblioteca més d’un milió i mig de volums, i, des de temps antic, un destacat centre cultural instituts d’ensenyament superior, nombrosos museus, teatre, sala de concerts, etc Centre comercial formatge, flors, productes hortícoles i industrial indústries tèxtil —amb una tradició que data del s XIII, però actualment molt reduïda—, mecànica, de perfumeria, conservera, etc Entre els seus monuments es destaquen les esglésies gòtiques s XIV de Sant Pere i…

La capital és Ust'-Kamenogorsk

La geografia física El paisatge és format bàsicament per altiplans Les terres baixes comprenen un 30% del territori, les calmes i els replans un 50% i les muntanyes el 20% restant Així doncs, la major part del territori és ocupada per planes les de la Càspia i el Turan a l’W, el desert de Betpak-Dala al centre i la part meridional de la plana de la Sibèria Occidental al N A l’E i a l’W s’aixequen les muntanyes Altai i Targabatai, l’Alatau de Jungària i les cadenes muntanyoses septentrionals i occidentals de Tian Shan, amb altituds superiors als 4500 m Els rius de la plana del Turan han…