Resultats de la cerca

A Atenes fou reformada radicalment la constitució, i l’areòpag fou desposseït del poder judicial, que hom donà al Consell dels Cinc-cents i a l’Assemblea Popular

Participà activament en la caiguda de Pisístrat 566 aC resistí les temptatives de Ciló d’emparar-se de la ciutat i féu occir els partidaris d’aquest, que s’havien refugiat en un temple Per aquest motiu, ell i els seus familiars foren exiliats d’Atenes

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan…

Hom creu que collaborà en la decoració del mausoleu d’Halicarnàs i que féu una imatge d’Ares per al temple d’aquesta ciutat A Olímpia, treballà en les escultures del Filippéion i executà els retrats criselefantins de Filip II, d’Alexandre i d’altres

Dirigí la guerra del Peloponès, amb escassa energia —no es pot descartar la seva pretesa participació en un pacte amb Esparta—, i solament el 424 infligí una greu derrota als enemics amb la presa de Citera El 421 participà en la signatura del tractat de pau que porta el seu nom Després de la victòria espartana a Mantinea 418, assetjà i conquerí Melos i promogué l’expedició atenesa contra Sicília 415-413 aC, juntament amb Alcibíades i Làmac L’expedició, probablement a causa de la incapacitat dels caps, acabà desastrosament per als grecs Morí en intentar la retirada

L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…

Exercí a Atenes durant més de trenta anys Fou un dels pocs ciutadans grecs que es mostraren lleials als catalans, fet pel qual Pere III de Catalunya-Aragó el recompensà amb la ciutadania catalana i amb possessions a Atenes i a Tebes Rendi defensà activament Mègara 1374 contra Nerio I Acciaiuoli, tot i que aquest era l’amant de la seva filla Maria, però no pogué impedir la caiguda de la ciutat El 1380 fou nomenat canceller reial a Atenes En caure la ciutat 1388 prosseguí exercint-hi de notari

Estudià teologia a Atenes, Zuric i Basilea, i filosofia a Lovaina Fou observador del Consell Ecumènic de les Esglésies al concili II del Vaticà 1963-64 Director adjunt 1958-66 i director 1966-74 de l’Institut Ecumènic de Bossey, fou professor a la facultat de teologia d’Atenes i moderador de la comissió “Fe i Constitució” del Consell Ecumènic Escriví nombroses obres sobre filosofia, filosofia de la religió i teologia ortodoxa

Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…

Cursà dret a la Universitat d’Atenes, activitat que compaginà amb la formació musical Realitzà estudis musicals amb Mários Varvoglis al Conservatori Hellènic i, després, amb Geórgios Sklavos al Conservatori d’Atenes, centre on es graduà amb un diploma de contrapunt i fuga el 1949 Deixeble d’I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1951-53, posteriorment estudià a París 1953-54 amb D Milhaud i T Aubin L’obtenció d’una beca Fulbright 1955 li permeté viatjar als Estats Units per ampliar la seva formació amb W Piston, B Blacher i V Persichetti El 1961, el seu…