Resultats de la cerca

Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions canòniques En la…

Cap al 1590 apareix com a músic al servei del duc d’Alba, a Salamanca, juntament amb Lope de Vega, de qui musicà alguns poemes i amb qui collaborà en diverses ocasions Al seu torn, el poeta el va elogiar en algunes de les seves obres, com també ho feren Tirso de Molina i C Suárez de Figueroa Uns quants anys després s’incorporà a la capella dels reis Felip III 1599 i Felip IV de Castella 1621, dels quals fou músic de cambra Escriví molta música profana, preferentment tonos i romances , la major part dels quals s’han perdut Algunes de les seves obres es troben recopilades en el recull antològic…

Amb tretze anys s’adjudicà la Jean Bouin de la seva categoria 1966 El seu primer entrenador, al Club Esportiu Universitari, fou Francisco Ramos, i ja dedicada als llançaments s’entrenà amb Julio Álvarez i Antoni Fibla A l’inici de la dècada dels vuitanta fitxà pel CN Barcelona i també competí un parell de temporades en el FC Barcelona Amb quinze títols, és una de les atletes més llorejades en tota la història dels Campionats de Catalunya N’assolí dos en javelina 1970, 1971, tres en pes 1973, 1977, 1984 i deu en disc 1975, 1976, 1977, 1980-86 També guanyà un títol de pes en pista coberta 1972…

Formà part del Bàsquet Manresa Sant Francesc 1984-91, en el qual jugà diverses temporades a la màxima categoria Posteriorment, fitxà pel Club Bàsquet Castellet 1991-94, l’AE Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, el CB Olesa, el CB Vilatorrada i el Joventut Esportiva Terrassa

Durant la dècada de 1980 revisà físicament els púgils abans dels combats Fou directiu de la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1981, 1982-84 en dues etapes

Formada al CN Poblenou, guanyà diferents circuits catalans en categoria B El 2011 jugà amb el Club Bàdminton Platja d’Aro, en categoria A

Fou director de l’equip de la Unió Ciclista Sant Cugat 1972-75 El 1975 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC i ocupà el càrrec de seleccionador infantil Parallelament, exercí de director tècnic del Club Ciclista Cornellà 1975, el Club Ciclista Rubí 1976-78, el Restbarna 1979, l’Hospitalet 1980, el Kelme amateurs 1981-82 i la Penya Ciclista Orbea 1983-85 Fou seleccionador català d’ amateurs 1986-92, vicepresident de la FCC i delegat per Barcelona 1992-95 Posteriorment, fins el 2004, exercí de coordinador de ciclisme en ruta Fou director de l’equip del Club Ciclista Montcada 2004-09

Defensa que es formà a les categories inferiors del CHP Blanes, en el primer equip del qual debutà a disset anys a la divisió d’honor La temporada 1992-93 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual jugà fins la 1995-96 i guanyà una Copa del Rei 1994, una Lliga d’honor 1996, dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i una Copa de les Nacions de Montreux 1995 Després d’una temporada a l’Alcobendas 1996-97, jugà dos anys al Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 1999 Tornà al Blanes, on jugà tres temporades i guanyà la seva segona Copa del Rei 2001, i les campanyes 2002-03 i 2005-06 milità…

Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i deficiència de iode…