Resultats de la cerca

El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…

La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens 1802, el…

Advocat, fundà a Milà “L’Amico del Popolo” 1891 acusat d’inspirar l’atemptat contra el president de la República Francesa, Sadi Carnot a Lió, el 1894, s’exilià i fou expulsat de diversos països Escriví poemes i cançons revolucionàries anarquistes A l’Argentina 1898 afavorí l’ingrés dels anarquistes dins els sindicats i la creació de la FORA Tornà a Itàlia el 1902 i fundà “Il Pensiero” Alguns dels seus fullets tingueren un gran èxit a Espanya, especialment La anarquía ante los tribunales i Las bases morales y sociológicas de la anarquía , editats a Barcelona per “Tierra y Libertad” i “La…

Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast

Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una…

El 1299 els ducs de Saxònia atorgaren a Hamburg el dret d’establir a l’illa una fortalesa per a protegir la navegació a l’Elba dels pirates El 1310 es completà una gran torre, que és l’edifici més antic d’Hamburg i de la costa alemanya l’any 1814 es convertí en un far Des del 1905, Neuwerk és una zona lúdica i balneària El 1937 la llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg transferí l’illa a la província de Hannover i posteriorment, el 1969, després del pacte de Cuxhaven entre Hamburg i la Baixa Saxònia, l’illa tornà a l’estat d’Hamburg Neuwerk forma part del parc nacional…

Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del s IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per…

Comprèn les illes d'Elba la principal, Gorgona, Capraia, Pianosa, Giglio, Montecristo i Giannutri

Va, en direcció W-E, des del canal de Dortmund-Ems, a Bevergen, fins a l’Elba, al N de Magdeburg