Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
quadra de Goscons
© Josep Regas Ardevol
Antiga quadra situada dins de l’actual terme municipal d’Arenys de Munt (Maresme).
Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII
Ferrer de Canet
Història
Senyor de la casa de Canet (Maresme).
Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després
Dalmau de Sacirera
Història
Cavaller.
Sembla que fou el fill segon de Guillem, senyor de Sant Guim Era castlà del castell de Savallà 1389 Fou conseller i promotor de Martí I i algutzir de Martí el Jove, el qual serví a Sicília Intervingué activament en els parlaments de Barcelona i Tortosa 1410-12 Partidari de Jaume II d’Urgell, fou un dels seus enviats al rei Ferran I, amb el qual s’indisposà acabà per reconèixer, en nom de Jaume, la seva sobirania i li jurà fidelitat 1412 Posseí els castells de Tavascan i Surri vall de Cardós, possiblement fou senyor de Montclar i Marcovau, i, amb la seva muller, Margarida de Canet, rebé la…
Beatriu de Pinós-Milany i Ballester
Història
Protectora del lul·lisme.
Baronessa de Milany-Vallfogona, senyora de Cartellà Filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany Abans del 1454 es casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur Vídua 1475, el 1478, sota la guia espiritual de l’ermità venecià Mario Del Pascio que vivia de feia un temps a Randa Mallorca i havia obtingut del rei el permís de rehabilitació de Randa com a centre didàctic lullià, legà a Barcelona, davant el notari i cronista Pere Miquel Carbonell amb qui l’uní una amistat de família, els seus béns i drets amb certes condicions, però, les baronies de Milany i la Portella…
Gilabert de Canet
Història
Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme), net de Ferrer de Canet.
Participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac 1389-90 Fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I per la força La reina Maria, muller de Martí I, l’envià, amb Simó Marimon, com a ambaixador prop del comte abans que aquest envaís Catalunya i, després, li encarregà la defensa del Berguedà i de l’Alt Urgell Durant l’interregne treballà per la causa de Jaume d’Urgell, i amb ell es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera
Antoni de Fluvià-Torrelles i de Llordat
Història
Senyor de la casa aloera dita torre de Fluvià
, de Montseny i de Sant Joan de Campins.
Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià
torre de Fluvià
© Fototeca.cat
Història
Casa aloera, dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny, dins el terme de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins El 1154 hi era ja establerta la família Palau que hi tenia dret de farga per matrimoni passà als Torrelles al s XIV i als Fluvià al XV
Verntallat
© Fototeca.cat
Antiga força o casa aloera del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas, prop del de les Preses; té anomenada l’important i frondós bosc de Verntallat
.
castell de Santa Florentina
Història
Nom que hom donà a l’antiga casa aloera de Canet, de Canet de Mar (Maresme), quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, feu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900 El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat Conca de Barberà S'hi conserva una notable collecció d’art antic
Canet de Mar
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme que s’estén pel sector costaner situat entre Arenys de Mar i Sant Pol.
Situació i presentació Limita també amb Arenys de Munt W, Sant Iscle de Vallalta N i Sant Cebrià de Vallalta E Situat als vessants marítims dels darrers contraforts del massís de Montnegre, la serra de Pedracastell, de 312 m d’altitud, separa el territori de la Vallalta terme de Sant Iscle, del qual Canet formà part fins al segle XVI Alguns petits torrents solquen el territori de Valldemaria, al límit amb Arenys de Mar, d’en Misser i de Martra, el qual limita amb Sant Pol La platja és llarga i sorrenca El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d’estiueig, l’antiga casa…