Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Malcolm Turnbull
© Commonwealth of Australia
Política
Polític australià.
Es graduà en arts 1977 i dret 1978 a la Universitat de Sydney, i l’any següent anà becat a Oxford, on obtingué un segon diploma en dret Posteriorment exercí com a advocat i també treballà en l’empresa privada el 1994 fundà OzEmail, un dels principals subministradors de serveis d’internet d’Austràlia, i el 1997 s’incorporà a Goldman Sachs En 1993-2000 fou president del Moviment Republicà, i intentà, sense èxit, convocar un referèndum perquè Austràlia esdevingués una república Diputat pel Partit Liberal 2004, el 2007 fou nomenat ministre de Medi Ambient en el govern de John Howard , però aquest…
José Eduardo dos Santos
Política
Polític angolès.
Membre del comitè central del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola MPLA, fou ministre d’Afers Estrangers 1975 i de Planificació 1978 El 1979 succeí Agostinho Neto a la presidència de la República i de l’MPLA El 1991 impulsà l’aprovació d’una constitució democràtica que representava l’abandonament del marxisme leninisme i signà un acord de pau amb la guerrilla Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola UNITA, però la guerra civil es revifà després que aquest grup impugnés la victòria de l’MPLA en les eleccions del 1992 Signà nous acords amb UNITA 1994 i 1997, però el…
Jacob Zuma
© The Presidency of the Republic of South Africa
Política
Polític sud-africà.
Cursà només estudis primaris i començà a treballar de molt jove en oficis diversos El 1959 s’afilià a l’ African National Congress ANC, el 1963 ingressà al Partit Comunista que forma part de l’ANC i del 1963 al 1973 estigué empresonat Actiu lluitador contra l’ apartheid , des del 1975 visqué exiliat successivament a Eswatini, Moçambic i Zàmbia El 1977 esdevingué membre del consell executiu de l’ANC i fins el 1984 en fou delegat a Moçambic El 1990, en ser legalitzat l’ANC retornà a Sud-àfrica i n’assumí el lideratge a KwaZulu-Natal on, emparat en la seva condició de zulú, intentà contrarestar…
Joan de Socarrats
Historiografia catalana
Jurisconsult.
Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…
Dilma Rousseff
© Presidència del Brasil
Política
Política brasilera.
Procedent d’una família de classe mitjana, en la seva joventut s’involucrà activament amb moviments d’esquerra l’any 1964, en què un cop d’estat instaurà la dictadura militar, ingressà al partit obrerista POLOP, escissió del Partit Socialista, aviat escindit al seu torn en dues tendències, una de les quals fou l’origen del Comando d’Alliberament Nacional COLINA, partidari de la lluita armada, al qual s’uní Els anys següents, des de la clandestinitat, participà en accions de guerrilla urbana mentre estudiava econòmiques Entre el 1970 i el 1972 fou empresonada i sotmesa a tortures Després de…
Elx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’…
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Catalunya
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…