Resultats de la cerca

S’inicià en la pràctica esportiva com a pilotari, però començà a boxejar al gimnàs Anastasie Debutà en un quadrilàter a Sant Sebastià el 1925 Participà en diverses vetllades pugilístiques a París, Londres, Nova York i l’Havana, i el 1931 s’installà a Barcelona Es proclamà campió d’Europa de pes mitjà a Viena en vèncer l’austríac Neubauer 1932 Poc temps abans de retirar-se també guanyà el Campionat d’Espanya de pesos pesants 1947 Durant la seva carrera esportiva disputà uns 300 combats, 179 dels quals com a professional Instruí la selecció espanyola que participà en els Jocs Olímpics de Mèxic…

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

El 1910 fundà el Barcelona Boxing Club, entitat que presidí mentre era secretari del Club Pugilista El 1913 s’inicià en l’arbitratge Fins el 1965, dirigí 3000 combats i participà en els Jocs Olímpics de París 1924, Amsterdam 1928 i Londres 1948, en set Campionats del Món i vint d’Europa El 1923 esdevingué secretari de la Federació Espanyola de Boxa, càrrec que ocupà durant quinze anys, i presidí el Collegi Espanyol d’Àrbitres de Boxa durant molt de temps També exercí com a corresponsal, des del 1918, de la revista parisenca L’Echo Des Sports i com a mànager de…

El 1926 la seva família es traslladà a Barcelona S’inicià en la boxa a catorze anys al Club de Boxa Mediterrani, secció pugilística del Club Esportiu Mediterrani El 1935 passà al Club Deportiu Margarit, on compaginà futbol i boxa fins a l’esclat de la Guerra Civil Reprengué l’activitat de la mà dels mànagers Clemente i Goya Debutà com a púgil amateur el 1941 i es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1941, 1942, 1943 i de Catalunya 1941 Integrà la selecció estatal que participà en els Campionats d’Europa, en la categoria de pes mosca 1942, 1943, i també…

Competí representant el Club de Boxa KO Verdun en la categoria de pes mitjà de 74 kg Aconseguí el subcampionat mundial de full WPKL classe B Es proclamà campió d’Europa de kick-boxing 2007 Fou campió d’Espanya de la classe B FIDAM i campió estatal unificat de kick-boxing professional Assolí el títol de campió ibèric de kick-boxing WAKO Guanyà també el títol de campió de Catalunya de kick-boxing de la classe B FIDAM Com a boxejador es proclamà subcampió de Catalunya de boxa amateur

Practicà la boxa amateur a l’Sporting Boxing Club, on s’entrenà amb Ramon Larruy, i el 1927 s’incorporà a la junta directiva del club També practicà altres esports com el futbol, el rem, l’esquí i l’excursionisme El 1944 es convertí en àrbitre de boxa, tasca que desenvolupà fins el 1975, any que es retirà per imperatius reglamentaris després de dirigir centenars de combats d’àmbit català, estatal i internacional Collaborà en mitjans esportius com a especialista de boxa Publicà Història de la boxa catalana 1996, que es convertí en la crònica…

Installat a Barcelona, el 1931 abandonà la pràctica de la boxa i fundà el Club de Boxa Olímpic, al barri de Gràcia, on també organitzà vetllades de boxa amateur El 1940 creà el Club Boxing Esportiu i el 1942 fou pioner a promoure vetllades de boxa en els envelats de les festes majors d’arreu de Catalunya A la dècada dels cinquanta creà el Torneig Cinturó de Barcelona de boxa amateur El 1962 fundà el Club de Boxa Granollers, del qual fou director Ocupà la presidència del comitè de preparadors de la federació…

Fou un dels fundadors de la revista Boxeo , la qual dirigí en la segona etapa, iniciada el 1926 El 1927 organitzà una gira de diversos boxejadors catalans pel sud de la Península El 1929 posà en marxa una campanya pública de sanejament de la boxa i creà una xarxa de comitès que fou l’embrió de l’Associació Espanyola de Boxa A la dècada dels trenta fou un defensor dels drets dels púgils

Fou el primer president de la Federació Catalana de Boxa 1923-55 El 1945 rebé la medalla al mèrit esportiu i fou nomenat president honorari de la Federació Espanyola de Boxa El 1953 la Federació Catalana de Boxa l’homenatjà per tots els anys de dedicació, promoció i difusió d’aquest esport

Fou secretari de la junta directiva de la Federació Catalana de Boxa presidida per Pablo Porta, al qual succeí com a president 1965-68 També fou vicepresident de la federació espanyola