Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
regne, marquesat i comtat de Provença
Geografia històrica
Territori format arran de la disgregació de l’imperi carolingi.
Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…
Lluís V de França
Història
Rei de França (986-987), fill de Lotari I.
Mort sense fills, fou el darrer sobirà carolingi
Tremena
Història
Castell del municipi de Planeses (Fenolleda), que domina, pel N, el poble.
És d’origen carolingi la torre rectangular i el recinte poligonal, i fou ampliat al s XIII
Andrea da Barberino
Literatura italiana
Joglar italià que adaptà cançons de gesta franceses a la llengua vulgar italiana i les popularitzà recitant-les ell mateix.
D’entre aquestes adaptacions cal distingir Guerin Meschino 1473, Storie Narbonesi 1864, Aspramonte 1951 i, sobretot, I Reali di Francia 1941, recull de narracions en prosa del cicle carolingi
Maastricht
©Turisme d'Holanda
Ciutat
Capital de la província de Limburg, Països Baixos, a la vora del Mosa.
Centre excellent de comunicacions, posseeix indústries del ciment, de mobles i del plàstic D’origen romà i carolingi, té l’església de Sant Servasi s VI, renovada durant els s XI i XIII i conserva una part de les antigues muralles
Bertrand de Bar-sur-Aube
Literatura francesa
Poeta èpic francès.
Escriví el poema de 4708 decasíllabs Aymeri de Narbonne, pertanyent al cicle carolingi És autor de la famosa classificació dels poemes èpics en tres cicles el de la geste du roi, el de la geste de Doon de Mayence i el de la geste de Garin de Monglane Hom li atribueix també la redacció de Girart de Vienne
Pipí I d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (781-810).
Fill segon de Carlemany , fou coronat a Roma, quan tenia només cinc anys, per Adrià I 781 Lluità contra els àvars 796 i prengué part en la campanya de Baviera 797 Saquejà les illes de Venècia, però no reeixí a sostreure-la de l’imperi Bizantí 810 A la seva mort el regne d’Itàlia tornà a unir-se a l’imperi Carolingi
Amalari
Cristianisme
Bisbe de Trèveris.
Ambaixador de Carlemany a Bizanci 813, mestre a l’escola palatina de Lió Fou un dels representants de l’anomenat renaixement carolingi escriví diverses obres sobre temes litúrgics, entre les quals sobresurt el llibre De ecclesiasticis officiis , que tingué molta influència sobre el desenvolupament ulterior de la litúrgia Algunes de les seves opinions foren condemnades pel sínode de Quierzy l’any 838
Adalberó
Cristianisme
Arquebisbe de Reims (969-989).
Hi restaurà la catedral i en reformà el capítol Tingué com a secretari i favorit Gerbert, futur papa Silvestre II A la mort de Lluís V, darrer rei carolingi, Adalberó, amb l’ajut de Gerbert i d’altres membres de la cort, consagrà el duc Hug Capet 987 com a rei de França en lloc de Carles, duc de la Baixa Lorena, com a conseqüència de la pèrdua d’autoritat per part dels carolingis
Carles III
Història
Emperador del Sacre Imperi (881-887), rei d’Itàlia (879), de Germània (882) i de França (884).
Fill de Lluís el Germànic, reconstituí l’Imperi Carolingi, llevat de Borgonya heretà Itàlia i Germània i fou proclamat rei de França fou coronat emperador el 881 La seva ineptitud restà evident en la ineficàcia de l’auxili prestat al papa i en l’actitud davant els normands, als quals comprà la retirada el 881, i el 886, en acudir a socórrer llur setge de París Fou deposat a la dieta de Trebur 887
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina