Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Eugen Barbu
Literatura
Novel·lista romanès.
Començà amb Groapa ‘La rasa’, 1957, novella situada als ravals de Bucarest durant la Primera Guerra Mundial, en la qual mostrà alguns aspectes naturalistes, per a evolucionar cap a la creació de novelles — Soseava Nordului ‘La Calçada del Nord’, 1959, Facerea lumii ‘Que es faci la llum’, 1964, Incognito 1978, etc— i contes — Tereza 1961— de crítica social Partidari del règim comunista romanès 1948-89, el 1990 fou exclòs de la Unió d’Escriptors Romanesos
Francesc d’Assís Altimira i Butinyó
Literatura catalana
Autor teatral i compositor.
Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860
Gabriel Turell
Heràldica
Historiografia
Historiador i heraldista.
Ciutadà honrat de Barcelona És autor del tractat d’armeria Arbre d’honor 1471 i de set opuscles de temes de cavalleria i heràldica, inèdits, que constitueixen la part més original de la seva obra Escriví també una obra de caràcter historiogràfic, Record , acabada el 1476, refosa generalment poc acurada de les Històries e conquestes de Pere Tomic, a la qual intercalà afegits ideològics i històrics Acaba amb un elogi d’Alfons el Magnànim, i és curiós que no faci cap referència al regnat de Joan II i a la guerra civil catalana, que l’autor visqué En la part seva original es destaca…
Daniel Cassany i Comas
Literatura catalana
Filòleg i assagista.
Professor d’anàlisi del discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra,la seva tesi doctoral versà sobre la intervenció en la comunicació escrita en les organitzacions empresarials Ha divulgat habitualment sobre didàctica de la llengua i comunicació escrita, en revistes com “Guix Elements d’Acció educativa”, “Com”, “Escola catalana” i “Articles de didàctica de la llengua i de la literatura”, tema sobre el qual ha publicat també diversos manuals, com, entre d’altres, Descriure escriure Com s’aprèn a escriure 1987, 44 exercicis per a un curs d’expressió escrita amb M Luna i G Sanz,…
Gabriel Turell
Literatura catalana
Historiador i heraldista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona, la seva participació en la política municipal s’inicià el 1430 amb el càrrec de conseller l’any 1433 exercí de mostassaf i després fou prohom del Consell de Cent El seu nom és present en elsdocuments de l’època entre els ciutadans que figuren ocupant llocs preeminents en misses solemnes, enterraments i altres actes semblants És autor del tractat d’armeria Arbre d’honor 1471, on recull totes les qüestions que fan referència a l’exercici de la cavalleria, tant les d’heràldica com les de les armes, i de vuit opuscles que amplien o aclareixen alguns punts…
Albert Espinosa i Puig
© www.albertespinosa.com / David Ruano
Literatura
Escriptor, dramaturg i guionista.
Diagnosticat a tretze anys d’un osteosarcoma que li comportà l’amputació d’una cama, l’extirpació d’un pulmó i un llarg tractament anticancerós que durà deu anys, aquesta experiència marcà tota la seva producció literària i televisiva posterior Estudià i es graduà en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la seva època universitària formà part d’un grup teatral i començà a escriure A mitjan anys noranta, es professionalitzà com a coguionista de sèries i programes, especialment de Televisió de Catalunya Club Súper3 , Històries de Catalunya , Buenafuente , El joc de…
Jaume Piquet i Piera
Literatura catalana
Autor teatral.
Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya, o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio, o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…
Valldarques
Llogaret
Llogaret del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu de Valldarques de poblament disseminat.
El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…
Josep Ignasi González i Faus
Cristianisme
Teòleg.
Jesuïta, des del 1968 és professor a la Facultat de Teologia de Barcelona secció sant Francesc Borja Director de la revista Selecciones de teología 1969-77, des del 1976 és membre del consell de la revista Concilium secció de dogma Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua La seva teologia es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús, i per un afany perquè la realització d’aquesta humanitat apresa en Jesús es converteixi en un lloc i el camí de la presència de l’Església en el món hom hi veu encara un esforç perquè el diàleg fe-cultura, propi de tota teologia…