Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Josep Ribera i Sans
Cirurgià.
Doctorat el 1877, fou nomenat cirurgià de l’Hospital del Niño Jesús de Madrid 1878, que després dirigí Fou catedràtic de patologia quirúrgica a Madrid 1888 Publicà Cirugía infantil 1887 i un tractat de patologia quirúrgica 1900
Josep Bartrina i Thomàs
Medicina
Metge uròleg.
Es doctorà a Madrid 1901, ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia 1902 i obtingué la càtedra de patologia quirúrgica a la Universitat de Barcelona 1911 Ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina el 1915 És autor de nombroses comunicacions científiques sobre les glàndules de l’aparell genitourinari masculí així com d’importants volums d’aquesta especialitat, dels quals destaca la seva obra pòstuma Tratado de urología clínica y quirúrgica 1954
Manuel Bastos Ansart
Medicina
Metge traumatòleg.
Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil…
Joan Puig-Sureda i Sais
Metge cirurgià.
Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou…
Joaquim Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d’Àfrica 1911-14, destinat al Marroc Estudià després a Berna, París i Viena Catedràtic d’anatomia topogràfica a Granada 1916, passà després a Saragossa 1918 i finalment a Barcelona 1919 El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica Fou degà de…
John Bell
Cirurgià escocès, professor d’anatomia i de cirurgia a Edimburg i un dels caps de l’escola de cirurgia britànica de final del s XVIII.
És autor d’estudis importants sobre la musculatura llisa de l’urèter i sobre les tècniques de lligadura quirúrgica de les artèries
Ferdinand Sauerbruch
Cirurgià alemany.
Especialitzat en cirurgia toràcica, inventà i posà en pràctica la cambra pneumàtica de baixa pressió 1903 i diferents perfeccionaments d’aquesta, que permeteren la manipulació quirúrgica d’òrgans intratoràcics sense greus alteracions respiratòries
Joseph Lister
Cirurgià anglès.
Essent professor a Glasgow després ho fou a Edimburg i a Londres, introduí a la seva clínica quirúrgica els primers mètodes d’antisèpsia a base de pomades fenicades i polvoritzacions d’àcid fènic, i obtingué una espectacular reducció de la mortalitat postoperatòria, abans causada, en gran part, per les infeccions És autor de l’obra On the Antiseptic Principle in the Practice of Surgery 1867
Enric Ribas i Ribas
Cirurgià.
Estudià medicina a Barcelona Ingressà el 1897 a l’Hospital de la Santa Creu i el 1906 era cap del Servei de Cirurgia Fou el primer president de l’Institut Medicofarmacèutic 1898 i de la Societat de Cirurgia de Barcelona 1927 Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1922-24 i el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1932 Fou professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Jacques Louis Reverdin
Cirurgià suís.
Juntament amb el seu cosí Auguste Reverdin Ginebra 1848 — 1908, amb qui compartí la direcció d’una important clínica quirúrgica de Ginebra, féu valuoses aportacions a la tècnica operatòria, millorà l’instrumental com, per exemple, amb l’anomenada agulla de sutura de Reverdin , etc i fou el primer que interpretà adequadament els símptomes d’hipotiroïdisme després de l’extirpació del goll, tot recomanant l’extirpació només parcial del tiroide per tal d’evitar aquestes complicacions