Resultats de la cerca

Durant la Segona República fou un destacat militant i dirigent del valencianisme president 1934 i responsable de relacions 1935 del Centre d’Actuació Valencianista i president del Partit Valencianista d’Esquerra 1935, aquest mateix any fou nomenat director de la publicació El País Valencià , on escriví sota el pseudònim de Batiste Conca Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València 1935-36, ocupà diversos càrrecs president de la Comissió d’Instrucció Pública, de la Comissió Pro Estatut i encarregat de Colònies, del Tràfic, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de Protecció de Menors…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan…

Era fill d’un militar benestant destinat a Barcelona, Cristóbal de Villarroel, procedent de Vilanova dos Infantes Galícia, i de Catalina Peláez, natural d’Astúries Seguint la nissaga paterna, ingressà a l’exèrcit i entrà en combat contra els francesos durant la guerra dels Nou Anys 1688-1697 El setembre del 1694 ja era mestre de camp i comandant de Castellfollit de la Roca Garrotxa, i el 1695 fou promogut a general d’artilleria Acabat aquell conflicte, prosseguí la seva carrera militar a Flandes, Milà i Nàpols El setembre del 1705, des de Nàpols, ja en plena guerra de Successió Hispànica,…

Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…

Fill de Melchora Chirino, també natural de Conca, i casat amb Eulàlia Cecília de Prats, natural de Barcelona Participà en la defensa de la capital catalana durant el setge borbònic de 1713-1714 El dia 15 d’agost de 1714 fou nomenat coronel del regiment de Santa Eulàlia, càrrec que ocupà en substitució del marquès de Las Navas, mort en el combat del baluard de Santa Clara Després de la capitulació de Barcelona, fou un dels militars capturats amb traïdoria el 22 de setembre de 1714 i conduït per mar a Alacant el 19 d’octubre següent El 20 de novembre formà part del grup de…

Fill d’ Enric Claudi Girbal  i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri…

Fill de Josep Mas i Duran, burgès honrat de Perpinyà i austriacista compromès, i Raimunda d’Ardena Feu la carrera militar i l’any 1711 era capità en una de les companyies pertanyent al regiment de la Diputació de Catalunya Com a tal, participà en la defensa de Cardona davant del setge borbònic de l’hivern del 1711 A l’inici del setge borbònic de Barcelona, el juliol del 1713, ascendí a sergent major del regiment d’infanteria de Santa Eulàlia Mesos després, ocupà el càrrec de tinent coronel del mateix regiment, després que hi renunciés Francesc Cortada de Merlès Pel maig del 1714 comandà un…

Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…

Vida i obra S’inicià amb collaboracions a les revistes Joventut Catalana 1924-25,  Flames Noves  1926-27 i  La Dona Catalana 1926-29 Com a periodista establí un estil formal i directe en els seus articles per a descriure els canvis en els costums i les relacions socials que resultà innovador Fou redactora d’ Imatges  1930,  La Nau  1929-31, La Publicitat 1930-11,  La Rambla  1930-36, amb la secció “Film&Soda” 1930-32,  L’Opinió  1932-33, amb la “Pàgina Femenina” i  La Rambla de Catalunya  1936, entre d’altres Després de la Guerra Civil s’exilià a França amb el seu marit, i el 1945…

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor…