Resultats de la cerca

Visqué sobretot a Roma, on fundà un cercle de filosofia Els únics escrits conservats són notes o assaigs en grec adreçats als deixebles, de caràcter asistemàtic i exhortatiu Porfiri n'aplegà 54, que dividí en sis grups de nou Ennèades Hom el considera fundador del neoplatonisme, malgrat que les seves intuïcions fonamentals es troben ja en els platònics i neopitagòrics anteriors L Apuleu, Moderat de Gades, Numeni d’Apamea i que el seu ensenyament fou alterat pels seus seguidors amb aportacions teosòfiques i esotèriques El seu pensament s’articula entorn del concepte de la dualitat de l’ànima…

Deixeble de Theodor von Döhler i de Saverio Mercadante Actuà com a pianista a Itàlia, a França i a Escòcia, i es dedicà a l’ensenyament a Madrid i a Manila Compongué música per a piano, cantates, cançons, i música escènica, i escriví Estudios filosóficos sobre la música 1864, Teoría musical ilustrada 1870 i un Método de solfeo

Estudià a Roma amb ORespighi Passà a París, on es vinculà a l’estètica del Grup dels Sis i el 1940 s’establí als EUA, on es dedicà a l’ensenyament Autor dels ballets Barabau 1925, Oedipus 1944, Dance Variations 1956, Native Dances 1959, d’obres simfòniques i per a piano i de l’òpera The Clock 1960

Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat

Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…

Estudià a la Universitat d’Alexandria i es doctorà el 1974 a la Universitat de Pennsilvània EUA Exercí com a professor a la Universitat de Berkeley Califòrnia i després s’incorporà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech Rebé el premi Nobel de química l’any 1999 per les seves aportacions a l’estudi dels mecanismes de les reaccions químiques Zewail mostrà que és possible, amb tècniques ràpides de làser, mostrar com es mouen els àtoms en una molècula durant una reacció química Utilitzant dispositius que donen impulsos de llum làser d’una durada extremament curta, de femtosegons 1 fs =…

La seva política, encaminada a aconseguir una major autonomia i un major progrés d’Egipte, fou, econòmicament, desastrosa el soldà hagué de vendre les accions de la Companyia del canal de Suez 1875 i fou obligat, per la intervenció d’una comissió europea de control financer, a abdicar a favor del seu fill Tawfīq

Segon fill de Robert II de Dreux, fou educat per Felip II de França, que li atorgà la custòdia de Bretanya 1213, en ésser-ne assassinat el duc, títol que ell assumí El 1237 cedí el ducat al seu fill Joan i se n'anà a Terra Santa Participà en la croada de Lluís IX de França a Egipte

D’origen incert libi o kušita, conquerí les principals ciutats del Mitjà i Alt Egipte El relat de les seves victòries aparegué a l’estela trobada al djebel Barkal 1862, prop de Napata Retirat a Núbia, fou enterrat a la piràmide del seu nom a el-Kurru Fou succeït pel seu germà Shabako

Els seus nombrosos fidels, que es distingeixen pel turbant roig que porten, el consideren un taumaturg i un dels grans awliyā’ de l’islam