Resultats de la cerca

És autor, entre d’altres composicions, de Suli ovoli ‘Ànima solitària’, 1839, Merani ‘El cavall’, 1842 —característiques de l’individualisme pessimista romàntic— i del poema narratiu Bedi K'art'lisa ‘El destí de Geòrgia’, 1839 La seva poesia, d’una gran simplicitat, trencà la influència que els perses, ampullosos i emfàtics, exercien damunt la literatura georgiana

Al servei dels sobirans mongòlics, acompanyà dues vegades Argūn en les expedicions a Mongòlia El 1262 fou nomenat governador de Bagdad És autor de la Ta’ rīḫ-i ǧihān-gušā ‘Història del conqueridor del món’, història dels mongols fins a la seva època, on dóna notícies de la secta dels assassins

Estudià a Teheran enginyeria elèctrica El 1944 s’installà als EUA i estudià al Massachusetts Institute of Technology i a la Columbia University, on es doctorà el 1949 Fou professor d’aquesta universitat i, posteriorment, de la University of California, on dirigí el Berkeley Initiative for Soft Computing Feu notables contribucions a la teoria dels sistemes, exposades en l’obra Linear System Theory 1963, amb CA Desoer El 1964 introduí el mètode anomenat dels conjunts difusos , per tal de tractar d’una manera matematicooperativa la vaguetat associada a la parla habitual, teoria que aplicà als…

Format a Atenes, entre el 1945 i el 1951 fou collaborador de Le Corbusier D’aquest treball nasqué la seva preocupació per les qüestions d’urbanisme i referents al tema dels habitatges socials, que posà en pràctica un cop s’independitzà En aquest sentit va fer importants realitzacions al Marroc i d’altres projectes a l’Estat francès, tals com els de Banhòus de Cese o a la Université de Toulouse - Le Mirail El seu projecte més conegut és el de la Universitat Lliure de Berlín, amb JProuvé i PDony

El 1929 la Internacional Comunista l’envià a la Xina per organitzar una xarxa d’espionatge Tingut per hàbil periodista i alemany lleial, el 1933 s’adherí al partit nazi Més tard, el Komintern l’envià al Japó, on esdevingué assessor polític de l’ambaixador alemany Eugen Ott Pel maig del 1941, Sorge avisà l’URSS dels plans d’invasió 22 de juny de 1941 de l’exèrcit alemany i de les intencions japoneses d’atacar objectius del Pacífic, més que no de dirigir-se contra la Unió Soviètica Aquesta darrera informació permeté a l’exèrcit roig de reforçar el front occidental A l’octubre del mateix any fou…

Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica

Autor de la peça teatral El niu de l’esparver 1921, del poema A la mort de Puixkin 1837 i de la novella Les estrelles enganyades 1857

Fill de mare armènia i pare jueu, el seu cognom de naixement era Weinstein, que canvià pel de la seva mare Kasparian russificat El 1980 fou campió mundial juvenil i el 1981 assolí el títol de campió de l’URSS El 1985 guanyà Anatoli Karpov i aconseguí el campionat del món a Moscou Retingué el títol fins el 1993, any en què, amb altres escaquistes, encapçalà una escissió a la Federació Internacional d’Escacs FIDE i creà amb altres jugadors d’escacs l’Associació Professional d’Escaquistes, organisme vigent fins el 1996 que promogué dues competicions mundials 1994 i 1995, ambdues guanyades per…

Els anys 1948-50 fou alumne de l’Acadèmia del KGB, i es graduà per la Universitat Estatal de l’Azerbaidjan el 1957 després anà escalant posicions dins el partit comunista de l’Azerbaidjan i el de la Unió Soviètica  PCUS Fou dirigent de la república de l’Azerbaidjan del 1969 al 1982, any que fou el primer musulmà a ingressar al politburó del PCUS Contrari a les reformes de Gorbačov, Əliev fou obligat a dimitir el 1987 Líder de l’enclavament àzeri de Nakhičevan  durant la proclamació de la independència de l’Azerbaidjan 1991, després del cop d…

Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…