Resultats de la cerca

Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956

El 1912 s’establí a Mallorca, a Orient, d’on no sortí, fora d’algunes estades a Barcelona i Madrid Pintà paisatges d’Orient, de Deià, Valldemossa, la Costa Brava, etc Publicà un llibret i és conegut per Poppel

Format a Munic i Berlín, des del 1932 residí a Barcelona, i aportà un expressionisme suavitzant al panorama català de la postguerra La seva obra es caracteritza per una equilibrada composició i un alè líric que fa vibrar el color rítmicament La forma, retallada, es destaca com suspesa en un cert punt de l’espai i el temps, en un cosmos que no provoca angoixa sinó confiat lliurament Autor dels vitralls de la capella de les Llars Mundet, a Barcelona Premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat, a Barcelona També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador gràfic

Estudià a les universitats de Bonn i Saarbrücken Fou alcalde de Saarbrücken entre els anys 1976 i 1985 És considerat un dirigent històric de l’SPD Partit Socialdemòcrata Alemany L’any 1977 es convertí en el president de l’Associació Regional del partit a la regió del Saar, responsabilitat que ocupà fins l’any 1996 Entre els anys 1985 i 1998 fou ministre president del parlament regional del land del Saar Fou membre del comité central de l’SPD i vice-president del partit del 1987 al 1996 Es presentà com a candidat de l’SPD a la cancelleria l’any 1990, però fou derrotat…

Autor, el 1933, de l’Hôtel Latitude 43 a Sant Tropés, amb Mallet-Stevens féu el Pavillon de la Lumière de l’exposició universal de París del 1937 Al final de la Segona Guerra Mundial li fou confiada la urbanització de Saarbrücken El 1961 construí el Mémorial de la Déportation a l’illa de la Cité París

El 1177 intervingué en l’expedició a Conca d’Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183 Se n’han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs, però d’una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics entre d’altres, un destacat comiat a Catalunya Bibliografia Coll i Alentorn, M 1957 “Sobre el nom d’un trobador català” Mélanges de linguistique et de littérature romanes à la mémoire d’István Frank Saarbrücken, Universitat de Saarlandes Frank, I 1949 “Pons de la Guardia, troubadour catalan du XIIème siècle” BRABLB ,…

Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg El curs 1963-64 estigué becat a la Villa Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn 1964-68, Kiel 1969-71, Saarbrücken 1971-84, Hamburg 1984-87 i Hilversum 1987-90 Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i collaborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats De la seva…

S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips Graduat el 1945, parallelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx Amplià la formació a París i a Saarbrücken Alemanya Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori…

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les…

Es formà a la universitat d’Hamburg 1947-52 i a la London School of Economics, on tingué com a mestre Karl Popper es doctorà el 1957 Exercí la docència a la universitat de Saarbrücken 1954 i, posteriorment, a les de Tübingen 1960 i Constança 1966-69 i 1984-86 A partir del 1964 dugué a terme una certa activitat política, com a membre del Freie Demokratische Partei, i àdhuc ocupà un escó al Bundestag 1969-70 i fou membre de la comissió de les Comunitats Europees 1970-74 Dirigí la London School of Economics del 1974 al 1984, i de 1987 a 1997 fou rector del St Anthony’s College d’…