Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Salva Kiir Mayardit

Salva Kiir Mayardit
© Comissió Europea
Militar
Política
Polític i guerriller sudanès.
D’ètnia dinka , vers el 1970 s’uní a la guerrilla en la primera de les guerres civils que enfrontaren l’estat sudanès, controlat pels musulmans del Nord, amb les ètnies animistes i cristianes delSud, a les quals pertanyia Després del fracàs dels acords d’Addis Abeba, que establien una certa autonomia per al SudandelSud, fundà, amb John Garang i altres líders, el Moviment per a l’Alliberament Popular delSudan SPLM, del qual esdevingué cap de l’ala militar…
John Garang de Mabior
Política
Polític sudanès.
D’ètnia dinka , restà orfe a nou anys Gràcies a l’ajut d’uns familiars que l’acolliren pogué estudiar Després d’un intent frustrat d’unir-se a la guerrilla 1962, guanyà una becà i anà als EUA, on es graduà en econòmiques a la Universitat de Grinnell Iowa el 1969 Posteriorment féu estudis d’agricultura a la Universitat de Dar es Salaam, tornà al Sudan i s’incorporà a la guerrilla cristiana i animista delSud contra el Govern islàmic del Nord El 1983, amb Salva Kiir i altres líders, fundà el Moviment per a l’Alliberament Popular del…
‘Umar Hassan Ahmad al-Bašīr
Política
Militar i polític sudanès.
El 1960 ingressà a l’exèrcit Posteriorment estudià a Egipte i el 1967 es graduà a l’Acadèmia Militar delSudan Després d’ampliar estudis a l’estranger entre altres països, a Malàisia, al final dels anys vuitanta dirigí les operacions contra la guerrilla secessionista no musulmana del Moviment d’Alliberament Popular delSudan MAPS, al suddel país Ascendit a coronel, el 1989 fou un dels artífexs del cop militar que enderrocà la coalició de govern d’al-Ṣādiq al-Mahdī, i formà part de la junta…
Ja'afar Muḥammad al-Numayrī
Política
Polític i militar sudanès.
Fill d’un funcionari de l’administració colonial britànica, es graduà al Sudan Military College 1952 Després de la independència delSudan 1956 fou el cap d’un grup de joves militars partidaris del panarabisme de Nasser , el Moviment d’Oficials Lliures El 1969 liderà un cop d’estat que enderrocà el govern civil d’Ismail al-Azhari i instaurà una junta militar Consell Revolucionari de Comandament que presidí Emprengué una política de nacionalitzacions i intentà, mitjançant algunes mesures de conciliació, de posar fi a la rebellió cristiana i…
Charles George Gordon
Història
Militar
Militar britànic dit Gordon paixà
.
Participà en la guerra de Crimea, en les campanyes de l’Índia i en l’expedició francobritànica a la Xina del 1860 Serví l’emperador de la Xina i el govern egipci Governador delSudan meridional 1876-79, combaté els negrers i els bandolers Ocupà diversos càrrecs administratius a Sud-àfrica, a l’Índia i a Palestina
Robert Bruce Zoellick

Robert Bruce Zoellick
© Simone D. McCourtie / Banc Mundial
Economia
Política
Polític i economista nord-americà.
Doctorat en dret per la Universitat de Harvard 1981, en 1985-88 ocupà diversos càrrecs en l’administració republicana de Ronald Wilson Reagan , entre els quals el de conseller del secretari d’estat James Addison Baker Posteriorment, durant el mandat de George Herbert Bush fou sots-secretari d’estat d’afers econòmics 1988-91, i el 1992 fou nomenat adjunt a la presidència Durant les dues legislatures demòcrates 1993-2000 treballà en la docència i en l’empresa privada, entre altres com a assessor de la companyia inversora Goldman Sachs L’any 2000 formà part de l’equip que assessorà…
Victòria I d’Anglaterra
Història
Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l’Índia (1876-1901).
Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya adoptà el…
Francesc

Francesc
© Presidencia de la Nación Argentina
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Jorge Mario Bergoglio en ser elegit papa (13 de març de 2013).
De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…