Resultats de la cerca

Féu nombrosos estudis sobre òptica i electricitat És autor de The Electron Microscope 1945, Inventing the Future 1963 i The Mature Society 1972, entre altres obres Inventà l' holografia , i el 1971 rebé el premi Nobel de física

El 1827 mesurà, amb la collaboració de JDColladon, la velocitat del so dins l’aigua al llac Léman Féu recerques en òptica, mecànica, equacions diferencials, etc, i el 1829 enuncià un famós teorema sobre les arrels de les equacions algèbriques

Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud

Fou professor al Caius College de Cambridge Investigà en diversos camps de la física matemàtica, com l’òptica, la mecànica dels fluids, la teoria del potencial a la qual donà aquest nom, etc Escriví Essay on the Application of Mathematical Analysis to the Theory of Electricity and Magnetism 1828

Professor a Moscou Els seus treballs més importants són de física fonamental, especialment d’electromagnetisme i magnetodinàmica, però també d’òptica i espectroscòpia El 1913 descobrí l’absorció selectiva de les radiacions electromagnètiques en els cossos ferromagnètics, que obrí nous camins a la investigació de les propietats magnètiques de la matèria

Treballà amb JBC Foucault en el camp de l’òptica i féu la primera mesura de la velocitat de la llum en l’aire Provà que l’efecte Doppler pot ésser utilitzat per a mesurar la velocitat radial dels estels Estudià també la dilatació dels cristalls i la polarització de la llum

Construí diversos instruments de física, sobretot d’òptica micròmetres, teodolits, ulleres, etc, i el 1768 inventà un tipus de màquina electroestàtica, proveïda d’uns discs de vidre, que fou una de les més conegudes al seu temps També estudià l’expansió dels metalls i establí un mètode per a traçar cercles graduats

Féu importants recerques sobre òptica, radiacions, propagació de la llum en diversos medis, teoria dels colors, etc El 1896 descobrí amb HLorentz l’efecte que duu el seu nom, per la qual cosa compartí amb Lorentz el premi Nobel de física el 1902 Les seves investigacions han confirmat plenament la teoria de la relativitat

Treballà en l’àmbit del càlcul de variacions, de la teoria de funcions de variable complexa, en òptica geomètrica construí aparells de projecció, mecànica i termodinàmica formulà el principi de Carathéodory Fou pioner de l’axiomatització de la teoria de la mesura i de la teoria de camps, que considerà relacionada amb el càlcul diferencial en derivades parcials

Alumne de l’École Polytechnique de París, on fou professor de física des del 1867, investigà en física matemàtica i experimental, especialment en el camp de l’òptica geomètrica El 1879 millorà el mètode de Fizeau per a mesurar el valor de la velocitat de la llum, c , i obtingué com a resultat c = 300030 km/s