Resultats de la cerca

Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari 1978-2004 i universitari des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, en la dècada de 1980 publicà amb G Casals, N Cot, M Llanas i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que assoliren una gran difusió Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en un…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor amb una tesi sobre l’aprenentatge del català com a llengua estrangera 1982, fou catedràtic de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà alguns treballs acadèmics en publicacions especialitzades En el camp audiovisual, traduí nombrosos guions per a TV3 al llarg de la primera dècada d’existència D’ençà que el 1966 sortí a la llum La mort a Venècia i Mario i el màgic de Thomas Mann, traduí una seixantena d’obres a partir de l’alemany i l’anglès Sobresurten alguns clàssics de la literatura alemanya, com…

Vida El 1939 la seva família es traslladà a França i després a Mèxic i s’hi acabà nacionalitzant Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Guadalajara Exercí de docent a l’Instituto Politécnico Nacional IPN en literatura i periodisme El 1961 dirigí el suplement cultural de "La Opinión" i feu de redactor en cap de les publicacions "IPN" i "Solidaridad" collaborà a "Siete", "Otro Cine", "La República", "La Palabra y el Hombre" i "Hoy", i als diaris "El Universal" i "El Sol de México" 1977-80 Feu comentaris per a la ràdio i la televisió Com a actor feu de secundari a Calzonzín inspector…

Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

Fill d’Antoni Borrell i Soler Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans 1946-52, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1958-66 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor de Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual 1943, Los censos enfitéuticos en Cataluña 1948, La persona humana 1954 i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català 1965

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…

Fundador i primer secretari de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Collaborà a L’Excursionista i Memòries volums I, III i VIII i a l' Àlbum Monumental-Pintoresc de Catalunya 1879 Publicà Lo castell de Burriac d’Argentona 1878, entre altres monografies

Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo

S'esmerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de RNobas En aquest aspecte collaborà amb Jaume Escriu Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al Palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona