Resultats de la cerca

Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…

La seva obra, de tendència realista, comprèn pintures de temàtica cristiana sèrie dels set sagraments, 1712, Galeria de Dresden, mitològica murals del palau Pepoli, Bolonya, 1691-92, pintures de gènere La puça , Galleria degli Uffizi, retrats, etc Les seves pintures revelen la influència del naturalisme i el clarobscur caravaggista

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Bolonya El 1780 descobrí, casualment, que l’electricitat podia excitar la contracció muscular fenomen anomenat galvanisme , i l’any 1791 publicà l’obra De viribus electricitatis in motu musculari commentarius Renuncià la càtedra per tal de no haver de jurar reconeixement a la República Cisalpina, creada per Napoleó

Catedràtic de botànica de la facultat de medicina de Bolonya 1560 i fundador i primer director d’un jardí botànic d’aquesta ciutat 1568, escriví nombroses obres d’història natural extraordinàriament ben illustrades, entre les quals destaquen Ornithologiae 1599-1603, De animalibus insectis 1602, De reliquis animalibus exsanguinibus 1606 La seva farmacopea Antidotarii Bononiensis epitome esdevingué molt famosa i fou el patró d’altres obres semblants

Pertany a l’escola veneciana Autor de nombrosos madrigals, com el cèlebre Io mi son giovinetta , sobre una balada de Boccaccio El seu fill Alfonso Ferrabosco Bolonya 1543 — 1588, dit Alfonso I , deixà madrigals, cançons i obres per a llaüt, i el seu net, Alfonso Ferrabosco Londres ~1575 — Greenwich 1628, dit Alfonso II , fou professor de música del futur Carles I d’Anglaterra i autor d’obres per a viola

Al servei del partit güelf, fou nomenat primicier de la milícia de la Croce 1274 exercí diversos càrrecs municipals El 1255 escriví una Summa Artis Notariae, coneguda també per Formularium i per Rolandina , molt difosa i editada fins al s XVII Vers el 1280 escriví l' Apparatus amb comentaris i explanació de la seva Summa , anomenats també Aurora i amb el temps, per llur diafanitat, Meridiana Aquesta obra i en general tots els seus escrits, plenament romanitzats, serviren per a refermar la penetració pràctica del dret justinianenc en l’àmbit notarial de l’àrea del dret comú A Catalunya són…

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…

A nou anys inicià els seus estudis musicals guiat pel seu oncle Lorenzo Perti i també per Rocco Laurenti Posteriorment, els continuà amb Petronio Franceschini El 1719 es traslladà a Parma per a completar els estudis de contrapunt amb Giuseppe Corso Els anys passats a Parma foren decisius per a la formació del seu estil en el gènere de la música eclesiàstica, especialment per a la seva producció de misses, motets i salms en estil concertat Fou mestre de capella en diverses catedrals, però es mantingué durant seixanta anys al capdavant de la de Sant Petroni, a Bolonya Obtingué un…

Segurament visità els llocs sants de Palestina i, ja bisbe de Bolonya 433, erigí una església imitant la del sant Sepulcre de Jerusalem Hom li ha atribuït falsament nombrosos escrits És patró de la ciutat de Bolonya La seva festa se celebra el 4 d’octubre

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000…