Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera com a cantaire d’un cor universitari, i continuà els estudis amb Irma González Després de debutar amb un petit paper a Fidelio , a partir del 1973 actuà ja com a protagonista a Manon , de Massenet, feu de Des Grieux i a La bohème , de Puccini, de Rodolfo El 1974 es traslladà a Europa per continuar la seva formació musical i s’especialitzà en el repertori per a tenor líric lleuger mozartià, interpretant personatges com Idomeneo, Belmonte, Ferrando, Ottavio, Tamino i Tito El 1978 debutà a l’Òpera de Viena amb La flauta màgica , que després interpretà a Salzburg amb H von…

També visqué a Saragossa, Sicília i Roma El 1510 estava vinculat a la catedral de Barcelona, però el mateix any fou nomenat mestre de capella de la seu de Tarragona, càrrec que ocupà fins el 1516 Cap al 1518 retornà a Andalusia i fou cantor de la catedral de Granada, d’on arribà a ser mestre de capella el 1521 La seva contribució més important és el tractat Libro de música práctica Barcelona, 1510 Els seus plantejaments teòrics, molt conservadors, mostren una gran influència de Guillem Despuig, la tradició pitagòrica i S Boeci

Estudià primer en una acadèmia de música i després al conservatori de la ciutat en aquest darrer centre fou deixeble de Beltrán Pagola en les disciplines de piano i composició El 1931 es traslladà a Madrid i estudià amb Conrado del Campo al conservatori d’aquesta ciutat El 1932, gràcies a unes beques, amplià els seus estudis a França i a Alemanya Durant aquest període tingué com a mestres compositors de la talla de P Dukas, P Le Flem i A Wolff El 1937 guanyà el Premio Nacional de Música pel Quartet de corda 1936-37 Catedràtic d’harmonia i composició al Conservatori de Música de Sant Sebastià…

Format musicalment a la seva ciutat nadiua, impulsà en gran manera la vida musical granadina i fundà la Societat Filharmònica de Granada S’interessà pel gènere de la sarsuela, i fou en aquest camp on destacà més, amb la composició d’un centenar llarg de títols, alguns dels quals tan reeixits com La Parranda o Las Leandras D’aquestes obres, foren poques les que arribaren a estrenar-se i la majoria romangueren fora dels circuits teatrals

Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència

Durant els anys 1501 i 1502 fou membre de la capella musical d’Isabel la Catòlica No es coneix cap altra dada sobre la seva biografia Amb tot, és un dels compositors més ben representats en el Cancionero Musical de Palacio Tan sols Juan del Encina el supera en el nombre total d’obres atribuïdes en aquesta font Les seves obres foren afegides al manuscrit després de la seva compilació En total hi apareixen vint-i-quatre composicions, totes elles villancicos castellans Del seu estil es dedueix que molts dels quals eren destinats, amb tota probabilitat, a una veu amb acompanyament instrumental

Vida Ingressà al Colegio de Niños Cantorcicos de la capella reial de Madrid el 1659, i en aquesta ciutat i institució desenvolupà tota la seva carrera musical cantor contralt el 1669 membre de la Real Cámara i director del Real Colegio de Niños Cantorcicos des del 1693 fins al 1701 És l’autor del Poema harmónico compuesto por varias cifras de la guitarra española Madrid, 1694, obra considerada com el tractat més important escrit entre el de Gaspar Sanz i el de Santiago de Murcia, tant pel plantejament més modern de la interpretació de l’instrument amb la tècnica del puntejat, com pel…

Membre del Círculo de los Ejércitos y de la Armada, i deixeble de Félix Lyon, fou membre de la primera junta directiva de l’Associació d’Esgrima de Barcelona 1913 i presidí la Federació d’Esgrima de Catalunya 1925

S’inicià en la pràctica de l’halterofília al Centre Gimnàstic Barcelonès, al qual representà en les competicions Es proclamà campió d’Espanya 1954 i de Catalunya 1955 en la categoria de pes ploma També fou subcampió de Catalunya de pes lleuger 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola, i disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Competí representant el Club Su-Ba-Lee en la categoria de menys de 83 kg Guanyà la medalla de plata a la Copa del Món 1987 També assolí el subcampionat mundial a Barcelona 1987 Formà part de l’equip tècnic de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya FAMC Fou entrenador d’esports de contacte