Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Joan Fogassot
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de…
,
Miquel Peres
Literatura
Prosista.
Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós La més important de les seves versions és la de la Imitació de Crist , impresa per primera vegada a Barcelona el 1482 és dedicada a Isabel de Villena, abadessa del monestir de la Trinitat de València A la rúbrica inicial consta que la versió fou feta “de llatí en valenciana prosa”, expressió que hom troba repetida a la lletra proemial de la Vida de Santa Caterina de Sena València, 1499 aquestes afirmacions, així com altres de semblants de Joan Roís de Corella i de Bernadí de Vallmanya, han fet suposar a una part de la crítica…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós,…
Lluís de Rajadell
Història
Cavaller.
Camarlenc del rei Martí I de Sicília Acompanyà l’infant Martí i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 Tornà amb l’infant, esdevingut rei de Catalunya-Aragó, el 1397, però retornà a Sicília en missió oficial el 1398 i s’hi establí Fou un dels principals consellers de Martí el Jove i portà a terme diverses ambaixades una al rei Martí el 1399 i una altra a la cort napolitana el 1401, per tal de negociar el matrimoni de la germana del rei Ladislau, Joana, amb Martí el Jove, que no es portà a terme El 1408, quan aquest passà a Sardenya, fou un dels membres del…
Giovanni Boccaccio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es féu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…
Galceran de Pinós
Historiografia catalana
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Querforadat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134) els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, que, però, no romangueren dins el patrimoni familiar.
Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
Galceran de Pinós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu…