Resultats de la cerca

Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira 1948 Collaborà…

El 1960 es graduà en literatura espanyola i francesa al Trinity College de Dublín Posteriorment inicià una carrera acadèmica com a professor a les universitats de Belfast i Londres 1968-75 Resident a l’Estat espanyol des de la segona meitat dels anys setanta, el 1984 n'obtingué la nacionalitat És autor de cròniques i estudis sobre episodis rellevants de la Guerra Civil Espanyola i de biografies o reportatges de personatges relacionats amb aquest conflicte, molt especialment Federico García Lorca La represión nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico García Lorca 1971, censurat…

De família jueva, el 1928 fou acusat falsament de la mort del seu pare en un accident de muntanya i, en un fort clima antisemita, condemnat a presó, de la qual es deslliurà gràcies a una campanya que mobilitzà personalitats influents de tot Europa Poc abans d’acabar els estudis d’enginyeria a Dresden Alemanya, es decantà per la fotografia i anà a París, on obrí un estudi 1934 que, pel seu afany innovador tant estètic com tècnic inventà una càmera rèflex de lent doble, aviat esdevingué molt popular entre la intellectualitat retratà, entre d’altres, André Gide, Marc Chagall, Le Corbusier, Paul…

Participà a la campanya de Rússia amb la División Azul Com a autor en castellà el 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, de personatge collectiu, innovadora en aquell moment, que inicia un cicle de novelles i temes realistes lligats amb un món de baixos fons o popular Més tard, amb El cacique 1963, guanyà el premi Planeta Ha publicat també reportatges, guies i assaigs Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954, Costa Brava 1958, Tres días de julio 1967, Todo Dalí en un rostro 1975, El final de la guerra 1976 i Hacia el despeñaperro 1982 Com a autor en català ha…

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat harmònica,…

Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que sovint fa…

Vida Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara "Arc voltaic", "L’Avenç", "Cinematògraf", "Archivos de la Filmoteca", "Secuencias", "La madriguera del Topo", i en els diaris "Avui" i "El País" També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin…

Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert amb el film…

Fill de Miquel Utrillo i Morlius , exercí el periodisme i la crítica d’art i d’esports publicà d’una manera esparsa la interessant correspondència del seu pare amb altres artistes modernistes, i llibres com Anecdotari d’en Francesc Pujols , Salvador Dalí y sus enemigos 1952 i El libro negro de Sitges 1970

És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec 1961, i a la facultat de ciències de Quebec 1962, i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms Homenatge a Gaudí 1963 Ha estat influït per Picasso i, en la seva època surrealista, per Dalí i per Gaudí Des del 1954 residí a Mont-real