Resultats de la cerca

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Treballà a Barcelona als obradors d’ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l’Exposició Universal de Londres del 1851 En féu una altra —amb disseny de Lluís Rigalt— de més d’un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860 Parent seu devia ésser Josep Trobat , ebenista establert a València, que fabricà en gran escala el moble corbat i l’exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s’independitzaren

L’any 1841 patentà un sistema per a corbar fustes, que aplicà a la fabricació de cadires Obtingué el nomenament d’ebenista de la casa reial i com a tal treballà en la decoració del palau Liechtenstein, a Viena, mantenint-se dintre de les pautes del gust Biedermeier Posteriorment industrialitzà la producció de cadires, que evolucionaren cap a formes més simplificades que en certa manera anticipaven l’Art Nouveau A la seva mort, les indústries Gebrüder Thonet foren continuades pels seus fills Alguns dels models de cadires i balancins Thonet assoliren una extraordinària difusió, i…

Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, assolí nombrosos premis en l’exposició internacional de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època

D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’…

Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893 Després d’una etapa inicial goticista, esdevingué un dels principals artistes del seu ram dins el Modernisme, estil que conreà fins el 1918 Decorà tota mena d’establiments i de residències, entre les quals la de Lleó-Morera 1904 Barcelona, Museu d’Art Modern Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant collaboració amb el dibuixant Josep Pey Des del 1918 es dedicà a la producció convencional Participà en exposicions a Londres, Madrid i Barcelona 1907, Saragossa…

Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537…

Era fill de Bernat Folch Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona Construí, a Sant Andreu de Palomar, el convent de Jesús i Maria Signà també 1861 el projecte de les fàbriques de filats i teixits de Cal Bassacs de Gironella Berguedà Publicà un Diccionario de arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos 1864 El seu germà, Lluís Folch i Brossa Barcelona, 1849 ‒ 28 de desembre de 1902, ebenista, consta afiliat al gremi de fusters fins el 1890 Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument al…

L’any 1718 anà a Londres per treballar com a ebenista al taller de H Tabel, constructor de clavicèmbals La seva personalitat no es manifestà, però, fins que s’establí pel seu compte amb el seu soci John Broadwood Entre les seves aportacions destaquen uns nous mecanismes que feien la funció d’apagadors mitjançant un pedal a més, afegiren notes baixes, de manera que la sonoritat i les possibilitats dels instruments canviaren substancialment La seva fama feu que destacats membres de la noblesa europea li encarreguessin instruments, com és el cas de Frederic II de Prússia, que li…