Resultats de la cerca

Vida i obra Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona i es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, collaborà en la publicació de Recull de textes catalans antics divuit fascicles, 1900-12 Edità nombrosos textos medievals, principalment de caràcter científic — Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wafid 1943, Textos astronòmics en un manuscrit català 1948, El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díeç 1949 o El “Llibre de sent Soví”,…

Com a oficial del cos d’intendència — on arribà al grau de general de brigada — participà en la campanya de Cuba 1895-98, i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà Tornà a Barcelona i, parallelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites Juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer publicà un Recull de textes catalans antichs 1906-12 Edità nombrosos texts medievals, principalment de caràcter científic — com Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wāfid 1943, Llibre de totes maneres de confits 1946,…

Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís , es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Perfeccionà estudis 1956-58 a París, a Llemotges i a Florència El 1959 establí el seu propi taller estudi Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí 1989-96 Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos Fou creador del Butlletí de l’Esmalt  1976 i de la revista L’Esmalt  1988, i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’…

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…

El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el féu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Cerimoniós, intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent, l’envià el 1325 a Roma per gestionar la remissió del cens de…

Biografia Nasqué a Esparreguera, on estiuejaven els seus pares, que residien a Barcelona Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona Entrà a aquest orde el 9 d’agost de 1906 i hi professà el 2 d’agost de 1908 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i a Terrassa, i fou ordenat sacerdot el 19 d’octubre de 1913 Destinat primerament a Terrassa 1914-25, hi ensenyà la preceptiva i la història de la literatura Mostrà una gran sensibilitat espiritual, tant a classe com en els llibres que publicà o en les xerrades amb les famílies Collaborà en les revistes La Academia Calasancia i…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica…

Vida i obra Fundador de l’arqueologia catalana moderna vg arqueologia antiga , fou un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials Exercí el seu mestratge tant a Europa com a Amèrica, i realitzà síntesis de la prehistòria d’ambdós continents Emmarcat dins del catalanisme noucentista, detingué diversos càrrecs públics i polítics fou rector de la Univeritat Autònoma de l’època republicana 1933-39, de la qual fou fundador, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Fill únic de Pere Bosch i Padró i de Dolors Gimpera i Juncà, família benestant de Barcelona, el seu tarannà restà…