Resultats de la cerca

Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982,  Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une femme ou…

Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison  Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough  Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme  The Pelican Brief 1993, d’Alan J Pakula…

La seva primera obra, composta de peces curtes Històries d’un grup de putxinellis , 1985, és continuada per Festa per al cinc de juny , on posa de manifest la via d’un teatre didàctic en el qual el problema principal és l’evolució de la societat àrab enfront del drama del poble palestí En obres posteriors, com El cap de Mameluc Jaber , Una tarda amb Aboukhalil-al-Kabbani , El rei és el rei o Temps d’ebrietat , el món de les llegendes li serveix de base per a la configuració d’un teatre polític

Realitzà els seus estudis a Wuppertal i Colònia, on inicià la carrera de director el 1939 El 1945 fou nomenat director general de música de Colònia i responsable dels Concerts de Gürzenich, càrrecs que ocupà fins el 1975 El 1982 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de l’NDR d’Hamburg, que convertí en un dels millors conjunts alemanys, i el 1989 debutà als EUA al front de l’orquestra simfònica de Chicago Fou un dels especialistes més destacats de la seva generació en el repertori simfònic alemany i, especialment, en la interpretació de les simfonies d’Anton Bruckner, que enregistrà…

Utilitza cibachromes illuminades pel darrere amb tubs fluorescents, emmarcades com els anuncis publicitaris A partir de referències a la pintura clàssica i tradicional, la seva obra qüestiona l’idealisme al voltant de la vida en societat i la situació de les minories a la societat nord-americana L’any 1989 realitzà un treball en collaboració amb l’artista Dan Graham, l’anomenat Pavelló de nens , en el qual tracten problemes dels infants Amb motiu de l’exposició que presentà al Musée d’Art Contemporain de Mont-real 1999, publicà un llibre que compilava els seus assaigs escrits entre el 1990 i…

Estudià art i història de l’art entre el 1948 i el 1954 a Nova York, París i Barcelona A partir del 1958 es dedicà als estudis de prehistòria i al treball de camp en nombroses excavacions a les Balears, entre les quals cal destacar les coves de Son Gallard, Muleta i Son Matge, l’assentament calcolític de Son Oleza, el poblat talaiòtic de Son Ferrandell, els santuaris de Son Mas i Torralba d’en Salort Estudià arqueologia i prehistòria a la Universitat d’Oxford entre el 1975 i el 1981, any en què es doctorà Fou investigador per diverses institucions de la Universitat d’Oxford i Cambridge Fundà…

Estudià a l’École des Métiers d’Art i collaborà amb Henri Matisse en la realització de vitralls per a esglésies de París Després de ser mobilitzat a la guerra d’Algèria, estudià filosofia a la Sorbona amb Vladimir Jankélévitch i Maurice Merleau-Ponty, i hi cursà també estudis d’arquitectura Exercí la docència a l’École Spéciale d’Architecture de París 1969-98, on ocupà també càrrecs directius, i collaborà en projectes arquitectònics i urbanístics Juntament amb l’arquitecte Claude Parent fundà el grup Architecture Nouvelle 1963, proponent d’una “arquitectura o funció obliqua” basada en el…

El mateix any que es graduà en Belles Arts a la Syracuse University 1973 feu la seva primera exposició, New Video Work, en la qual ja emprà la tecnologia audiovisual com a mitjà expressiu, que ha esdevingut una constant en la seva obra i amb la qual pretén transmetre sensacions, percepcions i estats de consciència amb una forta càrrega mística provinent de religions i cultures molt diverses Entre les seves exposicions individuals hom pot esmentar Bill Viola Installations and Videotapes Nova York, 1987, Unseen Images exposició itinerant per Europa 1992-94, Buried Secrets , que representà els…

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

Es donà a conèixer amb la comèdia musical Tira't de la moto , estrenada el 1988 a la sala Zeleste de Barcelona