Resultats de la cerca

Especialitzat en papers clàssics Shakespeare, Schiller, Lessing, Goethe, Kleist, el 1930 esdevingué famós pel seu Hamlet al teatre de Darmstadt, i després de la guerra continuà la seva carrera a Hamburg, Frankfurt, Düsseldorf i Berlín, reconegut com un gran actor Thomas Bernhard li dedicà una obra Minetti 1976 com a homenatge

Fundador al final dels anys seixanta, juntament amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola, de la Nueva Trova Cubana Començà a 14 anys cantant espirituals negres, però evolucionà després en recollir la tradició del son camperol i del filin adaptació del feeling nord-americà, amb influències del jazz i del blues dels anys cinquanta El pas del temps, l’amor i les referències a la Revolució Cubana centren els temes de les seves cançons Musicà poemes de José Martí i de Nicolás Guillén D’una prolífica discografia de més de trenta títols, cal esmentar, entre altres, Versos sencillos de José Martí 1973,…

Filla d’un violoncellista de l’Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes Mostrà la seva precocitat als sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia 16 composicions , 1949 al Palau de la Música de Barcelona Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d’Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l’Orquestra Filharmònica de Londres El 1966 guanyà el concurs Maria Canals La seva carrera com a intèrpret s’ha desenvolupat…

Començà estudiant amb la seva mare, Setsu Goto, i el 1982 marxà cap a Nova York, on rebé lliçons de Dorothy Delay, Jens Ellerman i Yang-Ho Kim La seva brillant trajectòria internacional s’inicià aquell mateix any, en actuar en el concert de cap d’any amb la New York Philarmonic Orchestra, sota la direcció de Zubin Mehta Des de llavors ha compartit els escenaris més importants del món amb artistes com Claudio Abbado, Daniel Baremboim, Charles Dutoit, Yo Yo Ma o Isaac Stern El 1988 el govern japonès la nomenà “Millor artista de l’any”, essent la persona més jove que hagi rebut aquesta distinció…

Després d’estudiar art dramàtic i cantar al cor de l’Òpera de Würzburg, debutà professionalment a 20 anys amb el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro Aviat fou contractada pels teatres de Dortmund i Mannheim, on començà a abordar el repertori wagnerià La seva interpretació de Kundry Parsifal , a l’Òpera de Colònia el 1983, li permeté accedir al prestigiós escenari del Festival de Bayreuth aquell mateix any Des de llavors, aquest ha estat un dels papers més emblemàtics del seu repertori El 1985 debutà a l’Òpera de París com a Brangäne Tristany i Isolda , i el 1986 a la Scala de Milà,…

Treballa en el qüestionament de les formes de representació a través dels Surrogate quadres monocroms emmarcats en altres colors que s’afirmen a partir de la possibilitat de canvi També treballa en colleccions d’objectes que fan la funció d’obres d’art, mostrant com la seva categorització artística procedeix del fetitxisme Des dels anys vuitanta treballa en conjunts formats per una gran quantitat d’objectes amb petites diferències entre ells, però que corresponen a un mateix model En la peça 216 Plaster Surrogates 1987/88, del fons de la collecció “la Caixa”, s’hi veuen 216 marcs amb fons…

Utilitza diversos mitjans expressius com la performance , el vídeo, els films, la installació, el dibuix o l’escultura Des del principi dels anys setanta se centrà en les performances , sovint realitzades davant una càmera de vídeo i sense espectadors, amb un o dos personatges inclòs ell mateix que manipulen objectes com ara nines o menjar, després fotografiats en grans imatges Amb el temps, les performances esdevingueren més violentes i amb més desordre Són treballs a vegades fets en collaboració amb altres artistes Conegut mundialment per les escultures inflables més grans vistes mai, ha…

Començà a estudiar amb el seu pare a l’edat de quatre anys, i als sis oferí el seu primer recital a la Universitat de París El 1962 la família es traslladà a Nova York, on estudià amb Janos Scholz i Leonard Rose a la Juilliard School El 1963 participà en un programa de televisió sota la direcció de Leonard Bernstein i durant dos anys seguits en el programa Isaac Stern i els seus amics al Carnegie Hall  El 1976 es graduà per la Universitat de Harvard Intèrpret dotat d’una gran tècnica i capacitat d’assimilació, ha sobresortit tanmateix pel seu eclecticisme, molt superior al de la majoria d’…

Doctor per la Universitat de Barcelona 1972, ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant Des del 1992 és director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l’Association Internationale d’Epigraphie Grecque et Latine…

Vinculat als grups del teatre independent com el TU de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal 1968, la sátira Post mortem 1969 o els Ejercicios para equilibristas , estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo Assajà la creació collectiva a El Fernando 1972, escrita amb set autors més, o Como reses , en collaboració amb Jerónimo López Mozo premi Carlos Arniches 1979 Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com…