Resultats de la cerca

Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la Medalla de…

Amb uns amics fundà la Steppenwolf Theatre Company, una de les companyies dramàtiques més prestigioses dels EUA Debutà cinematogràficament amb Places in the Heart 1984, de Robert Benton, i fou nominat a l’Oscar Entre els seus treballs posteriors cal destacar The Killing Fields 1984, de R Joffé Death of a Salesman 1985, Empire of the Sun 1988, Dangerous Liaisons 1989, The Sheltering Sky 1990, de B Bertolucci, The Object of Beauty 1991, de M Lindsay-Hogg, Of Mice and Men 1992, de G Sinise, In the Line of Fire 1993, de W Petersen, Mary Reilly 1995, de S Frears, Der Unhold ‘L’Ogre’, 1996, de V…

Fundà, juntament amb el seu marit, Julian Beck , el Living Theatre l’any 1948, que ha estat una de les companyies més influents en l’avantguarda teatral als Estats Units d’Amèrica A la mort de Beck, l’any 1985, la companyia continuà la seva activitat sota la direcció de Judith Malina i Hanon Reznikov L’any 1984 Malina publicà el seu Diary 1947-1957 , on descriu el treball i les idees de Julian Beck

Inicialment treballà com a pintor, bàsicament de grafits Al final de la dècada dels vuitanta féu un canvi en la seva trajectòria artística i, tot i seguir utilitzant la pintura, aquesta es convertí en un recurs més dins una visió de l’art més complexa i intellectualitzada Entre les exposicions més importants, destaquen les realitzades a la Galeria Antoni Estrany, 2 cegazones 1991 i El gran teatro del mundo 1993 Epitafios y lápidas sepulcrales 1993 i, el mateix any, una mostra a l’Espai Poblenou de Barcelona Cámaras Hidráulicas 1992 i Limbo 1995, a la Galeria Juana Mordó de Madrid DAT Di a ti…

Estudià als EUA, treballant als despatxos de SOM a Nova York i de Josep Lluís Sert a Cambridge Fou professor associat a les universitats de Washington 1956-58 i de Harvard 1962-65 L’any 1960 es vinculà al grup dels metabolistes, amb motiu de la Conferència Mundial de Disseny de Tòquio, i l’any 1965 fundà Maki & Associates La correcta relació entre forma i funció, a partir de la definició prèvia de l’espai desitjable, és la motivació principal d’obres realitzades al Japó, com el gimnàs municipal de Fujisawa 1984, el gimnàs metropolità de Tòquio 1990, l’edifici Espiral 1985 a la mateixa…

Estudià literatura francesa Collaborà a Campo di Marte i a Letteratura , entre d’altres, revistes afins al corrent de l’hermetisme, i els seus primers poemes destaquen per aquesta tendència i el preciosisme simbolista La barca , 1935 Avvento notturno , 1940 Quaderno gotico , 1947 Posteriorment evolucionà vers una lírica més intellectual i sòbria, cap a la reflexió de problemes morals de la condició humana i de la modernitat Il giusto della vita 1960, Nel magma 1963, Su fondamenti invisibili 1971, Per il battesimo dei nostri frammenti 1985, La luce 1994, Casi e brani di adolescenza 1995, etc…

Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 El seu treball d’investigació s’ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l’arqueoecologia mediterrània entre el IV i el I millenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears Entre les seves publicacions destaquen La “cultura” de El Argar Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas 1983, Arqueología de Europa, 2250-1200 aC Una introducción a la edad del bronce 1992, en collaboració i Cronología de la Prehistoria Reciente de la…

La seva activitat escènica s’inicià el 1950 a Barcelona, on ingressà a l’Institut del Teatre i posteriorment a la companyia d’Enric Borràs Més tard estigué vinculat al Teatre de Cambra de Barcelona i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal A la dècada dels seixanta dirigí i gestionà el Teatre Guimerà i més tard fundà el Saló Diana amb Mario Gas Especialitzat en teatre clàssic, el 1978 s’integrà al Centro Dramático Nacional de Madrid, on interpretà obres com Enrique IV 1978, de Pirandello, o Luces de Bohemia 1984, de Valle-Inclán Premi Ercilla de Bilbao 1984, actuà per darrera vegada a…

Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica

Fill de l’alta burgesia industrial holandesa, el 1962 es graduà en economia a Rotterdam En 1973-77 fou membre del Partit Popular Catòlic KUP i ministre d’Afers Econòmics amb el govern Den Uyl El 1978 fou elegit president del grup parlamentari dels cristians democràtics CDA, formació nascuda de la fusió del KUP amb dos grans partits confessionals més Presidí tres governs successius del 1982 al 1993, que perdé les eleccions Sota la consigna “els Països Baixos estan malalts”, al llarg dels seus mandats tingué com a prioritat l’ajust pressupostari i la retallada del dèficit i de l’atur, objectius…