Resultats de la cerca

La seva sòlida experiència teatral li permeté entrar en el món del cinema a la fi de la dècada de 1960 amb els films The Lion in Winter A Harvey, 1968 i Hamlet T Richardson, 1969 Més tard protagonitzà Young Winston R Attenborough, 1972 i A Doll’s House J Losey, 1973, i reafirmà el seu talent d’actor de caràcter a The Elephant Man D Lynch, 1983, i en altres títols com The Silence of the Lambs J Demme, 1991, amb el qual guanyà l’Oscar al millor actor i un premi BAFTA  Howards End J Ivory, 1992  The Remains of the Day J Ivory, 1993  The Innocent J Schlesinger, 1993  Shadowlands R Attenborough,…

Inicialment es dedicà a la pintura abstracta, però anà incorporant paraules a les obres fins que al final dels anys setanta abandonà definitivament la pintura per l’escriptura, com una forma més directa de connectar amb el públic Utilitza cartells, samarretes, plaques de bronze o anuncis electrònics com a suports des dels quals emet els seus missatges, referents a la violència, el sexe i la malaltia la sida La seva obra vol ser una forma d’atreure l’atenció sobre problemes del nostre entorn, a través de missatges contradictoris, provocadors i, fins i tot, violents, que mostren la possibilitat…

Després d’una infantesa difícil, al principi de la dècada de 1930 començà a cantar en clubs de Harlem El 1933 fou descoberta pel productor John Hammond, el qual li organitzà sessions d’enregistrament del 1935 al 1942, que es poden considerar el millor de la seva obra Són peces destacades Fine and Mellow 1939, Strange Fruit 1939, Lover Man 1944 i Swing, Brother Swing amb Count Basie Collaborà també amb els millors instrumentistes i directors de jazz , com Benny Goodman, Duke Ellington, Teddy Wilson o Lester Young, amb el qual mantingué una llarga i turbulenta relació sentimental Posseïdora d’…

Format a Cambridge 1960-64, estudià amb Rafael Puyana i Gustav Leohnardt, i a la Universitat Carles de Praga Especialitzat en el repertori barroc, del 1965 al 1976 fou clavecinista de l’orquestra de l’ Academy of Saint Martin-in-the-Fields El 1967 creà l’Early Music Consort en companyia del flautista David Munrow El 1973 fundà a Londres la prestigiosa Academy of Ancient Music, orquestra d’instruments originals amb la qual enregistrà totes les simfonies de Mozart, Haydn i Beethoven, i de la qual fou director fins el 2006 Fou director invitat de nombroses orquestres, membre de societats…

Estudià a l’escola de dansa de Härdl-Munz, a Karlsruhe Entre el 1965 i el 1970 estudià a l’escola Folkwang, dirigida per Kurt Joss, i es llicencià en pedagogia de la dansa Entre el 1970 i el 1973 treballà al Teatre de Bremen El 1974 tornà a la Folkwang i treballà amb Susanne Linke El 1975 començà a fer de coreògrafa i dirigí fins el 1977 l’Estudi de Dansa Folkwang, també amb Susanne Linke El 1977 fou becada per a estudiar als EUA, on treballà amb Merce Cunningham, Meredith Monk i Alwin Nikolais El 1978 fou coreògrafa convidada al Tanz Forum de Colònia Del 1978 al 1981 dirigí, amb Gerhard…

El 1997, amb setze anys, es convertí en la tennista més jove que arribava al número 1 del circuit professional de tennis femení, després de superar el rècord de Monica Seles i Tracy Austin, que ho feren a 17 anys El 1997 aconseguí el primer Grand Slam a l'O bert  d’Austràlia, a més de les victòries en pista coberta a  Tòquio i París i a Key Biscayne Amb aquests triomfs conquerí el lideratge del tennis mundial femení i desplaçà l’alemanya S Graf, que el 1997 quedà apartada de la competició per causa d’una lesió

Durant els anys setanta realitzà performances multimèdia en les quals treballava amb música, dansa i vídeo La seva obra neix de la confluència de dos àmbits les arts plàstiques i els texts literaris i filosòfics Inicialment manipulava materials i sons L’any 1993 presentà una gran exposició retrospectiva de la seva obra al Centre Georges Pompidou de París, en la qual es mostraven les seves installacions, les bandes de vídeo i els texts que formen part del seu treball, que es projecta als murs de la sala que envolta l’espectador, o bé a través de projectors que mediatitzen la recepció de l’obra…

Un dels artistes més innovadors dins del panorama musical de l’Estat espanyol, fou pioner en la pràctica de la música electroacústica Començà els estudis musicals a Las Palmas, on fou alumne de Luis Prieto El 1945, a Barcelona, assistí a les classes de Xavier Montsalvatge a l’Acadèmia Marshall, i més tard amplià els estudis a Madrid, on formà part de la Generació del 51 Fou en aquesta darrera ciutat on, per mitjà del compositor xilè Pablo Garrido, entrà en contacte amb el dodecatonisme Durant els anys cinquanta i seixanta estudià successivament a París, Ginebra i Darmstadt, i es decantà per…

Es graduà en dret a la universitat de Munic 1957, d’on fou professor, i posteriorment també a les universitats Lliure de Berlín, Espira i Tübingen El 1970 ingressà a la CDU , que presidí en 1979-83 En 1973-78 fou diputat pel land de Renània-Palatinat al Bundestag, i de 1978 a 1983 ministre de l’interior del land de Baden-Württemberg Al maig del 1994 fou elegit president d’Alemanya tot substituint en el càrrec Richard von Weizsäcker  i es convertí en el primer president de la República Federal d’Alemanya elegit pels representants dels 16 länder de l'Alemanya reunificada En aquest càrrec,…

Treballa conjuntament amb l’arquitecte Pierre de Meuron Vinculats amb els corrents artístics postminimalistes, donen importància als aspectes perceptius i a la recerca de les sensacions La seva investigació se centra en la definició de les superfícies envoltants dels seus edificis, generalment de geometries elementals Aquest fet dona una multiplicitat de sofisticades solucions de façana a partir de la utilització i la combinació de diversos materials i dels tractaments a què són sotmesos És el cas de la pedra de la casa Tavole a Itàlia 1982-88, de la façana tripartida de la Galeria Goetz a…