Resultats de la cerca
Es mostren 56992 resultats
Joan Castells i Altirriba
Teatre
Director teatral.
Creador i director d’El teatrí, companyia estable amb què ha representat, entre d’altres En Joan brut 1978, de C Riba, El bon policia 1982, de S Rusiñol, El dèria TT 1985, de J Castells Ha exercit també la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros Romi and Juli , 1997, i Corre, corre, diva , 1998 Director de La festa del blat 1995, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també collaborà en el Misteri de Sant Sebastià 1997, de Debussy-D’Annunzio, muntatge de La Fura dels Baus Presentà al Sitges Teatre Internacional del 1997 La TRÍAde, tres espectacles en…
,
Emili Castellanos i Vila
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i lingüista.
Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novella negra, aprofundint la casuística del crim Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny 1987, Geiger, massa busques per a un sol rellotge 1988, La mort arranca en primera 1988, amb M Colomer i Us mataré a tots 1990 Participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novelles negres “interactives” amb un personatge comú, l’Àlex Barcelona
,
Josep Maria Casasús i Guri
Periodisme
Periodista i catedràtic universitari.
Llicenciat en dret Treballà com a redactor al diari Tele-exprés del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express , on s’estigué tres anys Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia , de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista Des del 2012, collabora en el diari Ara , on publica diàriament la secció “Abans d’ara” A partir…
,
Maria Lourdes Casanovas i Cladellas
Paleontologia
Paleontòloga.
Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas…
Eusebi Casanelles i Rahola
Museologia
Especialista en patrimoni industrial.
Enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona 1971, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB 1973 i féu un màster de gestió ambiental a la Universitat d’Indiana EUA 1979 Diplomat en museologia 1982, fou promotor del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya , del qual fou director des de la creació 1984 fins al 2013, i que estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya Fou també president de l'Associació Espanyola del Patrimoni Industrial i de l'Obra Pública 1988-1991 i…
Joan Carrera i Planas

Joan Carrera i Planas
© Arquebisbat de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica i la Joventut Obrera Cristiana Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué estrets…
Àngels Cardona i Florit

Àngels Cardona i Florit
© Fototeca.cat
Botànica
Botànica.
Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985 El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de biologia…
Antoni Carcellé i Tosca
Folklore
Música
Compositor.
Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz Catalònia , que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39 Després es dedicà preferentment a la composició sardanes, cançons, ballables, etc i a l’edició musical Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de SObiol Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva la primera, 1945, La més bonica , Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta , que esdevingué quasi un himne de catalanitat
Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura
© Fira de Barcelona
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador.
Els anys setanta inicià treballs de prospecció, vinculat a l’Associació Arqueològica de Girona, fundada i dirigida per Josep Canal , amb el suport d’ Henri de Lumley , de qui Carbonell fou deixeble Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, es doctorà en geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI 1986 i en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1988 Collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques , el 1988 s’incorporà com a professor a la Universitat Rovira i Virgili fins el 1991, delegació de la…
Andrea Carandini
Arqueologia
Arqueòleg i historiador italià.
Especialista en arqueologia romana, ha treballat als jaciments d’Òstia Le terme del Nuotatore , 1968-77, Settefinestre Toscana Settefinestre Una villa schiavistica nell’Etruria romana , 1985 i Nador Algèria Il castellum del Nador , 1989 És autor d’un important manual d’excavació arqueològica Storie dalla terra , 1981, traduït al castellà Historias en la tierra , 1997, i de diferents treballs sobre les estructures econòmiques precapitalistes L’anatomia della scimmia , 1979 i les formes de producció esclavista al món romà Schiavi in Italia , 1988 La villa romana e la piantagione…