Resultats de la cerca

Després d’una àmplia experiència publicitària i documental, aconseguí diversos premis Oscar amb el llargmetratge Charriots of Fire 1981 Després realitzà Greystoke 1984, Revolution 1985,  Lost Angels 1988,  My Life So Far  1999,  I Dreamed of Africa  2000 i  Altamira 2016, i el documental  Rupture Living With My Broken Brain 2012

Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys seixanta,…

Format a la Royal Academy of Dramatic Arts de Londres, acabada la guerra es dedicà al cinema i adquirí una notable popularitat amb Brief Encounter 1945 També fou dirigit per Carol Reed a The Way Ahead 1944, The Third Man 1949 i An Outcast of the Island 1951 Installat a Hollywood, actuà a Around the World in 80 Days 1956 o The Roots of Heaven 1957, sense renunciar, però, a les seves arrels britàniques, paleses a Sons and Lovers 1960, Mutiny on the Bounty 1961, The Charge of the Light Brigade 1968, The Battle of Britain 1969, Conduct Unbecoming 1975, etc També dugué a terme una…

Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia…

A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion  Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el saxo alt més…

Realitzà els estudis a la Universitat de Washington i a la Harvard University Els seus treballs d’investigació, portats a terme a la multinacional Burroughs Wellcome des del 1942 i, des del 1945, realitzats juntament amb G B Elion, s’han centrat en l’estudi del metabolisme dels àcids nucleics i, especialment, en el coneixement de les diferències existents entre el metabolisme de les cèllules normals i el de les cèllules canceroses Els resultats dels treballs van fer possible el descobriment i la síntesi de substàncies com ara els antitumorals 6-mercaptopurina i tioguanina, immunosupressors…

Dugué a terme treball de camp a Surinam 1928-29, Dahomey 1931, Brasil 1941-42 i a l’Àfrica negra el 1953, el 1956 i el 1957 Professor de la North Western University, s’interessà especialment pels processos de canvi cultural i d’aculturació en la línia de F Boas Entre les seves obres cal esmentar Dahomey An Ancient West African Kingdom 1938, The Economic Life of Primitive Peoples 1940 i Man and His Works 1948

Formà part del cor de nens al collegi dels jesuïtes de la seva ciutat natal i posteriorment estudià al conservatori Abandonà momentàniament la música per estudiar psiquiatria i, entre el 1973 i el 1974, ocupà una plaça d’assistent en aquesta especialitat a la Universitat de Gant —on el 1969 fundà una agrupació coral, embrió del Collegium Vocale—, que abandonà per dedicar-se a estudiar orgue i clavicèmbal amb J Huys Company de T Koopman i deixeble de G Leonhardt, la seva inclinació a interpretar la música antiga i barroca en versions historicistes el dugué a fundar,…

Fou un nen prodigi als sis anys ja actuava en espectacles Del 1934 al 1936 tocà a la banda d’Isham Jones i quan aquest es retirà fundà la seva pròpia orquestra, amb la qual tingué un gran èxit comercial La seva millor època correspon al període 1944-46, en què per l’accent i el swing que tenia era l’orquestra blanca que més s’acostava a les negres L’orquestra va destacar per l’extrema subtilitat amb què usà els saxofons En aquest sentit fou pionera en la combinació de tres saxofons tenors i un de baríton

Tingué un importantíssim paper en l’aprofundiment i el desenvolupament de mètodes utilitzats en l’anàlisi demogràfica Membre de l’Institut National d’Études Démographiques INED de París, donà preferència als estudis relacionats amb la fecunditat a partir de dades estadístiques establertes en el cens A aquesta primera època pertany el seu llibre Fecondité des mariages 1953, en el qual introdueix la noció de probabilitat d’ampliació Atent a les limitacions pròpies de les estadístiques oficials, trobà en els llibres de registre parroquials la documentació escrita que permeté obrir el camp…