Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, és considerat un dels precursors del disseny gràfic a l’Estat espanyol, i el seu treball tingué una gran influència en la modernització de la imatge de l’administració pública Fundador d’Alberto Corazón editor 1973-75, l’any 1975 fundà Investigación Gráfica SA, centre especialitzat en disseny de la identitat corporativa, on creà el primer programa d’identitat corporativa d’un banc Banco Urquijo i d’una companyia Laboratorios Okal espanyols Posteriorment els seus dissenys d’identitat s’estengueren a bona part de l’administració i els serveis públics, a corporacions i…

Començà la seva trajectòria professional amb collaboracions a revistes satíriques argentines El 1962 es traslladà a París, on collaborà al Nouvel Observateur a partir del 1968 De la seva obra dramàtica cal esmentar la Journée d’une Reveuse 1968, L’homosexuel ou la difficulté de s’exprimer 1974 i La nuit de Madame Lucienne 1985 Escriví també novelles i narracions on és constant la presència d’un humor absurd i corrosiu

Es llicencià en magisteri a l’Estudi General de Lleida 1968 i en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 Exercí la docència en instituts i, des del 1996, en universitats Compaginà la crítica literària en diferents mitjans de comunicació Avui i Serra d’Or , bàsicament amb la investigació sobre la literatura catalana del segle XIX i contemporània i l’edició de narrativa contemporània a Edicions Proa , de les quals fou director des del 1998 És autor de diversos treballs sobre Verdaguer , amb un dels quals, “ Sant Francesch ” , de Jacint Verdaguer, un poema per a una vida publicat…

És considerat un dels màxims representants de la figuration libre , terme proposat per l’artista de Fluxus Benjamin Vautier ‘Ben’ l’any 1981, arran d’una mostra a Niça, en què participà també Di Rosa La seva obra plantejà des del principi la interrelació entre el món de l’art i el de la indústria la moda, els mitjans de comunicació, el disseny, etc i el gust pels temes guerrers, violents, barrejant-se dins un món cosmopolita en què conviuen influències de l' art brut amb les del còmic i en menor mesura les dels coetanis americans K Haring, Basquiat, el grafit Sense donar importància al suport…

Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o  Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz  i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres,  Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas 1981, Luces y…

Fill d’una rica i influent família brasilera, estudià lleis, després fou diputat pel seu partit, Arena, i el març del 1987 esdevingué governador de l’estat d’Alagoas, d’on procedia la seva família Al front d’un partit de pròpia creació aconseguí de succeir, el 15 de març de 1990, José Sarney a la presidència del país El seu programa es basà en la privatització d’algunes de les empreses estatals i en el foment de la iniciativa privada Un informe del Congrés l’implicà, l’agost del 1992, en presumptes delictes de corrupció Un mes després, la Cambra de Diputats de Brasília votà majoritàriament la…

Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació Des del 1973 fins al 1977 collaborà amb els professors Jean Piaget i Bärbel Inhelder en la docència i la investigació en psicologia genètica i experimental i en metodologia psicològica, a la facultat de psicologia i de ciències de l’educació de la Universitat de Ginebra Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona 1977 on, des del 1985, ocupa la càtedra de psicologia evolutiva i…

Comparteix amb el seu germà Ethan Coen Minneapolis, Minnessotta, 21 de setembre de 1957 les tasques de guionista, director i productor Les seves pellícules han esdevingut un dels exponents més destacats del cinema nord-americà independent Han realitzat Blood Simple 1985, Miller’s Crossing 1990, Barton Fink 1991, Palma d’Or al Festival de Canes i premi BAFTA 1997, Fargo 1996, Oscar a la millor direcció i a la millor actriu, The Big Lebowski 1998, O Brother, Where Art Thou 2000, The Man Who Wasn’t There 2001, premi del Festival de Canes al millor director, Intolerable Cruelty 2003 i The…

Es graduà a la London School of Economics 1932, on ensenyà del 1935 al 1951, que es traslladà als Estats Units Professor a la Universitat de Chicago 1964-82, el 1991 rebé el premi Nobel d’economia pels seus estudis sobre els costs de transacció i dels drets econòmics Publicà, entre molts altres, dos treballs considerats fonamentals de la teoria econòmica actual i que constitueixen el nucli del seu pensament The Firm 1937, en el qual dona raó de l’existència l’empresa com la forma de minimitzar, tot internalitzant-los, els costos de transacció, i  The Problem of Social Cost 1960, en què…

Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand,  Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears,  Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…