Resultats de la cerca

Sisè comte de Benavente Fou amic personal de l’emperador Carles V, amb el qual participà en la conquesta de Tunis 1535, i lluità a gairebé totes les campanyes europees de l’emperador Fou padrí i tutor de Felip II de Castella, que el nomenà lloctinent de València 1566-72

Fill de l’escultor Silvestre Blasco i Vaqué Féu la primera exposició el 1946, a Saragossa Després d’una estada a Alemanya, conreà un hàbil expressionisme, decorativista i colorista Féu exposicions a Barcelona, Nova York, Ginebra, Milà, Tunis, etc Conreà també el muralisme sobre plafons de ceràmica L’any 1969 signà un “Manifest Essencialista”

Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV, es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V 1535, camí de Tunis

Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalanoaragonesa i el 1535 acompanyà Carles I a l’expedició a Tunis després del 1556 fou mestre racional de Sardenya Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel Mai fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1558, fou construït a Sàsser el primer collegi de la companyia de Sardenya

Era fill del també governador de València Lluís de Cabanyelles, i succeí en aquest càrrec el seu germà Lluís Fou ambaixador de Ferran II prop de Lluís XII de França 1509-12 per a les qüestions italianes Fou conseller de guerra i d’estat de Carles V i capità de la seva guàrdia El 1535 acompanyà l’emperador a la campanya de Tunis El seu fill Jeroni fou també governador

Comanador del monestir del Puig, definidor de la província d’Aragó i redemptor 1437 Presoner 1442 del rei de Tunis arran d’un naufragi, aquest l’envià a Nàpols com a ambaixador prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1446 i 1452 Alliberat 1452, fou vicari general 1459 i mestre general 1474 de l’orde Presidí el capítol de Calataiud 1475, que marcà una gran reforma de l’orde

Participà en la batalla de Lepant 1572 com a membre de l’estat major de Joan d’Àustria El 1573 fou nomenat capità general de Tunis després de la seva conquesta, on restà al front de 8 000 homes, però hagué de capitular l’any següent, després d’una llarga resistència davant la flota turca —que ja s’havia apoderat de la Goleta—, sense haver aconseguit acabar les obres de fortificació

Formà part el 1535 de l’expedició contra Tunis i la Goleta Fou ambaixador de Carles V prop del papa i intervingué en les campanyes antifranceses del Piemont 1544-47 Virrei de Sicília 1547-57, organitzà juntament amb el virrei de Nàpols Pedro Àlvarez de Toledo y Zúñiga la lluita contra Dragut assetjà la ciutat de Mahdia Marroc i aconseguí de prendre-la Ocupà interinament la presidència del Consell de Castella

Fill de Robert I, lluità en la croada de Tunis 1270, en la repressió de la rebellió contra Blanca de Navarra 1275 i en les campanyes d’Itàlia 1282 al costat del seu oncle el rei Carles I de Nàpols Governà el regne de Nàpols 1285-89 Lluità al costat de França contra els anglesos 1295-96 i contra els flamencs, i morí en la batalla de Courtrai

Anà a París, on rebé la influència de l’impressionisme 1907, del fauvisme, del cubisme i, especialment, de RDelaunay 1912 Del 1909 al 1912 conegué VKandinskij i FMarc i participà en el grup Der blaue Reiter Treballà amb PKlee a Tunis 1914 i morí al front aquell mateix any La seva obra, figurativa en conjunt, revela una temàtica contemporània expressada mitjançant una estilització de les formes i una harmonia contrastada de tons