Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Margarida de Montferrat
Història
Comtessa d’Urgell, segona muller de Pere II d’Urgell (vers el 1378).
Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua 1408, l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp 1412 Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebellió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó 1413, que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell Li foren confiscats els béns tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals 1414 Residí a Saragossa i a Morella, on ordí una…
Enric Pla i Ballester
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Sotsdirector 1950-82 i director 1982-87 del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València, dugué a terme un treball investigador que abraça des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, i fou especialista fonamentalment en la cultura ibèrica Estudià dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1948 Des de la seva joventut participà en els treballs arqueològics al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador del SIP Durant els anys quaranta, ja com a collaborador del SIP, intervingué en nombroses excavacions al País Valencià…
Mariano Puig i Yago
Música
Director de bandes de música i compositor valencià.
Començà els estudis musicals a sis anys i els completà al Conservatori de València, on estudià harmonia, composició, formes musicals, història i estètica de la música, solfeig i violí Fou professor de clarinet en aquest conservatori i músic de la Banda Municipal de València Tocava també el flautí, el requint i el violí A divuit anys començà a dirigir bandes de música, tasca en la qual assolí un gran prestigi Entre d’altres, estigué al capdavant de les bandes de la Societat Musical Obrera de Torrent i de Pobla de Vallbona i Foios, de la Unió Musical de Cullera trenta-set anys, les d’Alaquàs,…
Manuel Climent i Cavedo
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F Chopin, DFE…
Pere Vicent Gelabert
Economia
Economista.
Es graduà com a batxiller en arts a Lió Passà a Holanda i després a Anglaterra i a Itàlia El 1784 obtingué de Carles III permís per a construir un port mercantil a Cullera, amb un canal de navegació que acabés a la porta de la Mar de València, projecte El 1798 presentà al rei una memòria per a l’extinció dels vals reials i del deute nacional, i el rei el nomenà sotsdirector de la Caixa d’Amortització, instituïda aquell any, i després comptador amb els honors de ministre del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes Director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete,…
Faust Hernández i Casajuana
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Fou redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a “Pensat i Fet”, “Teatro Valencià” 1925 i “La Matraca” 1916, entre d’altres Fou un dels fundadors de “Nostra Novella” 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal esmentar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962, El sol de…
Nicolau
Cristianisme
Bisbe de Mira (Àsia Menor).
És conegut com a Nicolau de Mira , pel bisbat, o com a Nicolau de Bari , pel fet d’haver-ne estat traslladades a aquesta ciutat les relíquies 1087 De vida llegendària, hom li atribueix la dotació de tres noies que llur pare volia prostituir i la resurrecció de tres nens morts i trossejats per un carnisser per aquesta causa és patró dels infants i de les donzelles El seu culte penetrà a Occident a partir del segle IX, i es popularitzà durant l’edat mitjana Té força esglésies dedicades als Països Catalans —unes vint al Principat— i molts altars a les catedrals i a les esglésies La seva festa…
Ricard Tormo i Blaya
Motociclisme
Motociclista.
L’any 1971 disputà la seva primera cursa a Cullera i quedà segon El 1973 puntuà per primer cop en un Gran Premi del Mundial, al circuit del Jarama Disputà diverses proves internacionals a Barcelona, com el primer Gran Premi Internacional Banc Condal 1973, les 24 Hores de Montjuïc 1974 i el Gran Premi d’Espanya 1976 El 1977 fitxà per Bultaco L’any 1983 fitxà per Derbi i apadrinà un jove Jorge Martínez Aspar El 24 d’abril de 1984 tingué un accident mentre feia unes proves al polígon industrial de Martorelles i s’hagué de retirar de les competicions En el seu palmarès consten dos Campionats del…
,
Abdó
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Personatge que, segons una tradició posterior, hauria estat un persa cristià, pertanyent a la classe dirigent, fet presoner pels romans, i conduït a Roma, junt amb Senén, vers l’any 247.
Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del monestir de Santa Maria d’Arles Allí es troba…
Carles Bosch i Arisó
Cinematografia
Periodista i director de cinema documental.
Llicenciat el 1975 a l’Escola Oficial de Periodistes de Barcelona, el 1976 començà a treballar per a la revista Interviú El 1984 entrà a Televisió de Catalunya , on fou un dels principals reporters del programa 30 minuts i guanyà el premi Ondas Internacional pel documental Txecoslovàquia el cor de la revolta 1990 A partir d’un reportatge del 1994 sobre famílies cubanes que preparaven la seva marxa de l’illa dirigí, juntament amb Josep Maria Domènech, el documental Balseros 2002, que fou nominat als Goya i als Oscar, i que rebé importants guardons, com ara el Premi Nacional de cinematografia…