Resultats de la cerca

Especialitzat en economia rural i planificació agrícola, fou assessor de diversos governs de països subdesenvolupats a través de la FAO i de la UNESCO Hostil al capitalisme, preconitzà la gestió centralitzada de tipus socialista, que posteriorment reformulà amb tesis de l’ecologisme Actiu en política, el 1974 fou candidat a les eleccions presidencials franceses Obres principals seves són Économie agricole dans le monde 1953, Kolkhoz, sovkhoz 1964, Cuba, socialisme et développement 1964, Chine surpeuplée 1965, Nous allons à la famine 1966, The Hungry Future 1970, Cuba, est-il socialiste 1970,…

De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l’espanyola,…

Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també dos llibres per…

Fill de Pierre Gemayel Advocat i membre del Kataeb Falanges Libaneses, l’any 1970 fou elegit diputat al parlament i el 1982 president de la República, càrrec en el qual succeí el seu germà Bašir, mort en atemptat Partidari de la coexistència pacífica de les diverses comunitats i creences del Líban, preconitzà la retirada de totes les tropes estrangeres del país Dimití el càrrec l’any 1988, fet que provocà una greu crisi institucional fins que fou reemplaçat per René Muawad mort en atemptat el 1989 i, posteriorment, per Elias Hrawi El 2000 retornà al Líban després de l’autoimposat exili a…

Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya Españolizando , Barcelona, 1913 Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H Krupp Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España , Madrid, 16 de juny de 1909, preconitzà la necessitat del proteccionisme El seu…

Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, i s’integrà al grup d’El rovell de l’Ou, on esdevingué amic íntim de Xavier Nogués El 1899, amb Pidelaserra i Ysern, anà a París, on tractà Manolo i Picasso, el qual, després, a Barcelona 1902, s’inicià com a escultor a casa seva S'integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que collaborà amb Gaudí en la decoració de la Sagrada Família, tasca que deixà per incompatibilitat de criteris amb l’arquitecte La seva obra partí de les formes modernistes, que aviat rebutjà per seguir un estil propi —insòlit en aquella època…

Professor d’història, milità abans de la Segona Guerra Mundial en el partit demòcrata popular democratacristians El 1943 succeí Jean Moulin en la presidència del consell nacional de la resistència Fou un dels fundadors del Mouvement Républicain Populaire 1944 Ministre d’afers estrangers del govern provisional del general De Gaulle 1944-46, signà el tractat francosoviètic de Moscou 1944, preconitzà la divisió d’Alemanya i l’aïllament diplomàtic i comercial d’Espanya President del govern provisional 1946 i del consell de ministres 1949-50, féu adoptar pel país la constitució de la IV República…

Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima  1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del parlament…

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…

Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es diferencia gaire de la…