Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Anita Cerquetti
Música
Soprano italiana.
Inicià els seus estudis a Perusa i debutà el 1951 a Spoleto en el paper titular de l' Aïda , de Verdi Dos anys més tard interpretà el mateix paper a Verona, com també el de Leonora d' Il Trovatore , i molt aviat obtingué projecció internacional Actuà a Chicago amb Un ballo in maschera , Il Trovatore i Don Giovanni Substituí Maria Callas a Roma en unes memorables funcions de Norma , que parallelament representà a Nàpols Actuà al Gran Teatre del Liceu en òperes com ara Norma 1956, 1958 i Aïda 1958 Les anades i vingudes d’una ciutat a l’altra li minaren salut i veu, i després d’una intervenció…
Michael R. McVaugh
Historiografia catalana
Medievalista i historiador de la medicina nord-americà.
Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’ Opera Medica…
Joan Gual i Torres
Música
Baríton català.
Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran part de Catalunya El 1965,…
Cosme Marià Argerich del Castillo
Metge, fill de Francesc Argerich i Baliat.
Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mèdica i …
Pere Piulachs i Oliva
Metge cirurgià.
Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931 Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjan 1938, que fou detingut al vapor Uruguai i al castell de Montjuïc El 1940 guanyà la càtedra de patologia i clínica quirúrgiques de Santiago de Compostella Passà a Saragossa 1941 i a Barcelona 1942-76, on detingué la mateixa càtedra Autor de diverses obres mèdiques, les seves Lecciones de patología quirúrgica iniciades l’any 1948 han tingut una influència decisiva en la cirurgia hispànica contemporània Publicà també llibres de poesia El viento encadenado i obtingué el…
Pierre Paul Broca
Antropologia
Metge i antropòleg francès.
És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran…
Joan Giné i Partagàs
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes ‘La independencia Médica’ 1896 i la ‘Revista…
Santiago Dexeus i Font
© Fototeca.cat
Tocoginecòleg.
Acabats els estudis de medicina a Barcelona 1918, ingressà a la Maternitat com a metge intern numerari des del 1934 i s’especialitzà al costat de Roig i Raventós Després ingressà a l’Institut de Santa Madrona i modernitzà l’especialitat, a al qual donà una orientació quirúrgica depurà la tècnica del fòrceps baix i millorà la de la versió Lluità contra l’assistència domiciliària del part i féu una tasca eficaç de divulgació Nocions de maternologia, 1928 El 1949 esdevingué director de la Maternitat Des d’aquest lloc dugué a terme una labor docent important Publicà nombrosos…
Nicolás Ferrer y Julve
Historiografia catalana
Erudit i cirurgià.
Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici professional com…
Manuel Corachan i Garcia
Cirurgià.
Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905 S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia Collaborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts 1926, i fundà la Clínica Corachan 19 de maig de 1921, entitat privada que publicà uns Anales 1925-35 d’aparició irregular Presidí 1932-34 l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Fou nomenat 1933 professor lliure de patologia quirúrgica de la…